No hi ha que oblidar d’ on venim. Ens fa més forts». Són les paraules de Vadik Murria (3/9/2001), el jugador hispà-rus del juvenil A del Villarreal CF que es va proclamar campió de lliga després de vèncer al camp del Lorca en l’última jornada del campionat. Un moment que, segons ell, «ja és un dels més especials» de la seua vida per poder ajudar a l’equip a aconseguir un títol amb un gol i una enorme fiabilitat defensiva.

El jove central va aplegar a Soneja a la edat de tres anys directe des de Kemerovo (Rússia) quan va ser adoptat pels seus pares. Per això, assegura que es sent «espanyol, encara que també un poc rus», per les seues arrels.

Als carrers de la localitat de l’ Alt Palància va començar a donar les primeres pilotades fins que es va apuntar a l’escola de futbol base del municipi: el CD Soneja. Més tard, va passar per les acadèmies del Valencia CF i del Alboraia, fins que en la temporada 2015/16, va aplegar a Villarreal per a seguir gaudint del que més li agrada a la Cantera Grogueta.

«Al principi va ser dur perquè no jugava molts minuts, però he anat creixent fins aplegar al Juvenil A», recorda Vadik. El suport de la família va ser molt important en aquells moments menys bons. «Els meus pares han influït en la meua carrera, sempre s’han esforçat molt», agraeix.

Actualment, combina el futbol amb els estudis. «El meu dia a dia és un no parar. Pel matí i a primera hora de la vesprada, entrene i, després, m’ en vaig enseguida a classe». El jugador manté els peus a terra malgrat els èxits esportius: «si no poguera ser futbolista, m’agradaria dedicar-me a alguna cosa relacionada amb la nutrició», es sincera.

Sobre el terreny de joc, Vadik es pareix al seu ídol Carles Puyol. «M’agrada com jugava i tracte de seguir els seus passos. Ho deixe tot al camp, però sempre amb esportivitat». Qui sap si algun dia Vadik Murria podrà marcar un gol de cap en una semifinal d’un Mundial amb Espanya.