Un grup de veïns de Borriana estan intentant recuperar des de fa alguns anys les tradicions nadalenques que s’han perdut amb el pas del temps, i que van tindre molt arrelament al municipi. Com per exemple els rastres de panderos de la nit de Nadal. Antigament, les colles de xiquets se’n anaven al riu a buscar pots, llandes de bicicleta, petrolieres i qualsevol llanda que en rodolar per terra fera soroll; lligaven els atifells amb fil d’aram i ja tenien un rastre de panderos. Per suposat, com més llarg fóra l’enfilall, més mèrit guanyaven els participants en aquesta activitat.
Aquest grup de veïns de la localitat de la Plana Baixa va fer rodar els panderos pel centre del poble i la gent que passava acompanyava la rastellera, alhora que recordava entranyablement com de menuts també se’n feien una i l’arrossegaven pels carrers de Borriana.
l’home dels nassos
També volen recuperar la tradició de l’Home dels Nassos, un personatge de les costums populars ben peculiar perquè té tants nassos com dies queden en l’any, i que es passeja cada 31 de desembre pels carrers i les places de tot el poble.
Els xiquets tenen la missió de trobar-ho. La pista és la següent: penseu que si hui és el darrer dia de l’any, quants dies queden perquè s’acabe l’any?
Avans les persones grans solien convidar la xicalla a buscar l’Home dels Nassos per diverses zones i espais ben conegudes del municipi, com per exemple la plaça del Pla, la Tanda, el pont, el mercat... Els plantejaven l’enganyifa cèlebre i tots els xiquets de Borriana eixien al carrer entusiasmats mirant de trobar eixe senyor tan estrany de l’imaginari valencià. En el passat era un acudit molt famós, però hui en dia eixe costum ha caigut en desús.
