Anar al col·le aquests dies és un acte de valentia. Primer, els preparatius des de casa. Roba d’abric en capes. Amb tantes capes com preocupació de les famílies pel fred. Després, màscares que es guarden amb l’esmorzar, emplenar el gel desinfectant, recordar les pautes d’higiene mentre cridem a l’ascensor i, sobretot, que no se’ns oblide la motxilla, perquè els quaderns i els llibres continuen sent importants mentres tant embolic.
Ser estudiant, de l’edat que siga, ara mateix, no és fàcil. Els nostres fills i filles tenen una responsabilitat afegida, la de cuidar-se i cuidar a la seua família, a més de fer els deures i aprendre’s la taula de multiplicar pel camí.
I quan arriben al centre educatiu, noves normes que els impedeixen moure’s amb naturalitat. On abans podien saltar i espentar afectuosament al seu company, ara hi ha cartells per tot arreu recordant alguna cosa que no poden fer. No és fàcil anar al col·le aquests dies.
SALUT I ESTUDIS
Si a tot això afegim el fred, estudiar pot resultar incòmode, afectar la seua atenció o provocar un refredat que no ens podem permetre perquè la salut ara està en el punt de mira. Veig a les famílies preocupades per la gola dels seus fills i filles, pels símptomes i com es relacionen amb els companys, per la prevenció i la cura. I també veig a les famílies preocupades pels resultats acadèmics. Tot no pot ser.
Però si sumem preocupacions, les famílies viuen l’escolarització dels seus fills ara amb un continu encreuar els dits. Un a veure com acabem la setmana. Sense refredat, sense símptomes, amb els deures fets, amb l’esmorzar en la motxilla i la màscara renovada. Massa fronts per a famílies, estudiants i… professors, que també acudeixen a classe amb la seua mar de dubtes.
Massa coses en la motxilla dels xicotets. Enguany és diferent. La salut és el primer.
