No sé si haureu vist el vídeo que ha corregut aquests dies per les xarxes en el qual un xiquet li dona un repàs conceptual a un polític. El xiquet li fa veure que és més que capaç d’entendre i processar informació del que ell cree. Els xiquets són més que capaços de comprendre, sense prejudicis i sense moralines, des de l’espontaneïtat, la innocència i la curiositat. Són curiosos per naturalesa i molts no reculen fins a trobar la resposta que els satisfaça. El temor al fet que la informació corrompa als xiquets és un mal conseller.
Promoure una visió àmplia del món en el qual càpia la diversitat és responsabilitat dels educadors; tant pares i mares com a professionals de l’aprenentatge. Quan en la formació de la persona està present la censura es vulnera un dret fonamental de l’ésser humà, el seu dret a estar informat.
Promoure l’esperit crític dels nostres joves és responsabilitat de tots i, per a poder fer que els nostres xiquets pensen, se’ls ha de proporcionar estratègies i informació. Els nostres joves han de ser capaços d’analitzar situacions i realitats i han de tindre la llibertat de poder triar la seua pròpia lectura del món. Per la qual cosa resulta injust que els diguem què i com han de pensar.
Promoure el respecte per l’opinió aliena sense bel·ligerància i des de l’escolta activa crea joves amb capacitat de posar-se en el lloc alié, en les sabates de l’altre. L’empatia facilita una postura generosa davant el món, i els xiquets són capaços de llegir sentiments en els altres que als adults ens costa albirar.
És per tot això que informar els joves de la desigualtat en el món, mostrar-los altres realitats provoca reaccions emocionals en els xiquets i xiquetes, i l’interruptor de la generositat activa actituds que són impensables des de la desinformació.
