Quan la desescalada ens anuncia la llum al final del túnel, la tornada a la normalitat sembla més propera que mai. Per a molts és una necessitat tornar com més aviat a aquesta desconeguda normalitat, perquè creuen que tornen al que ja coneixien. A altres els espanta el no saber com serà aquesta normalitat, que res s’assemblarà a com vivíem fa tres mesos. Però els dies es succeeixen i en moltes llars ja es van avançar les fases, un dels dos a tornat a l’oficina, en el meu cas ell, i l’altre es queda a casa, en la majoria dels casos teletreballant, com jo. I els nens a casa o amb els avis, en el meu cas, amb mi.

Ja sé que el que vinc a explicar no és res de nou, tot i que és molt probable que no t’hagis adonat, que fins i tot no et sembli tan rellevant, però, creu-me, ho és.

Avui vull escriure sobre la conciliació familiar. A la vida abans de l’coronavirus; molts i moltes lluitàvem per ella. Però aquesta va desaparèixer mentre teletreballavem, fèiem pa, cuidàvem dels nens, repassàvem les classes on line de diferents cursos de Primària, seguíem les activitats de les mestres d’Infantil, fèiem el canvi d’armari, carrot cake fit, ioga infantil o netejàvem la cuina a fons, entre d’altres.

Perquè aquesta tornada a la normalitat no ens inclou? És més, sentisc que com a dones ens exclou. Tornem a la casella d’inici? Hem descobert que conciliació familiar no és compatible amb teletreball.

Sabem que els centres d’educació Infantil i Primària no són el lloc on deixem als nostres fills per anar-nos a treballar. Crec que ara és el moment. No es tracta d’ara o mai. Que sigui el moment de reivindicar. Crec que ara és quan més mesures sobre la conciliació familiar cal prendre i crear. Perquè no és just que ella redueixi la seva jornada laboral, ella renuncie al seu treball o que ella sigui l’única dels dos que concilie. No és just ni per a ella ni per a ningú. Si aquest confinament ens ha ensenyat alguna cosa, ha estat a parar, reflexionar com era la nostra vida abans. Perquè ara no intentem crear com volem que sigui la nostra vida ara?