El 17 de desembre de 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. La violència contra les dones existeix en totes les societats perquè totes comparteixen, amb més o menys intensitat, una ideologia patriarcal que estableix relacions jeràrquiques entre dones i homes. La violència contra les dones no és només una forma de discriminació, sinó la violació dels Drets Humans més estesa.
La societat té la responsabilitat de donar suport a les supervivents i reprovar totes les formes de violència contra les dones i les xiquetes. La denúncia és el primer pas, però no és suficient. Quan una dona denuncia s’està arribant tard com a societat en les polítiques de prevenció.
Per això, es fa imprescindible la socialització preventiva que consisteix en generar interaccions socials que promoguen l’atracció cap a models igualitaris i el rebuig de models violents. La prevenció s’ha d’enfocar a l’educació en els bons tractes, l’aprenentatge per relacionar-se amb les altres persones de manera pacífica i el respecte de la dignitat, en la qual la igualtat entre dones i homes jugue un paper fonamental. És a dir, potenciar el desenvolupament d’altres maneres alternatives de relacionar-se que s’aparten dels models violents que s’exerceixen contra les dones.
Ni prínceps, ni princeses; deconstruir els valors, les creences, les actituds, els estereotips, els models d’atracció i els comportaments masclistes per passar a definir noves maneres d’estimar-se i relacionar-se. I aquestos han de recolçar-se en models que tinguen com a pilars bàsics la igualtat, la justícia social, l’autonomia, les cures, l’acceptació, el diàleg, la tendresa, el respecte, el creixement personal, la reflexió i el rebuig de qualsevol forma de violència.
