La situació d’emergència climàtica en la que ens trobem ha fet replantejar-se l’educació ambiental. No podem educar sense tindre en compte el lloc on vivim; ni sense compendre que allò que fem o diem té conseqüències en els altres, en el medi i en nosaltres mateixos.
Front a esta crisi climàtica (o d’humanitat), és necessari un canvi de mirada, educar en valors, que el respecte per la resta i pel que ens envolta estiga present en el nostre acompanyament als més menuts. Creixent respectats aprendran a respectar. No podem ignorar la dura realitat a la que ens dirigim. L’educació és fonamental. L’escola ha de ser model de canvi, eix vertebrador entre famílies, Ajuntament... creant espais de participació per construir junts el camí de la sostenibilitat i la convivència a través de relacions més humanitzades. L’alumnat ha de formar part de les decisions i de la solució, coneixent que democràticament es deuen canviar les coses.
És fonamental que la natura entre a les aules, eixir al medi. Creixent en contacte amb ell podrem crear eixe vincle emocional i aprendrem a respectar-lo. L’educació ambiental ha d’estar present en cada àrea: treballant conceptes com el canvi climàtic, l’empremta ecològica, el consum responsable, sensibilitzant, concienciant i també actuant.
Increïblement, els goberns no posen mesures i no existeix un projecte general ni d’educació ni de gestió sostenible. Per sort, cada volta som més centres implicats els que treballen i actuem pel medi ambient i les persones. És essencial comprendre que protegir el planeta és protegir la vida. El món que els deixem i els valors que els inculquem són responsabilitat dels adults. Canviem la forma d’entendre la vida i de relacionar-nos. Comencem una década crucial amb grans reptes i moltes oportunitats per al canvi. Aprofitem-les!
