La situació que estem patint actualment, en plena pandèmia de coronavirus, ha ficat de relleu dues coses. La primera és la gran dedicació del professorat a la tasca docent (com es manifesta amb la creació de més de 25.000 aules virtuals en tan sols un cap de setmana) i la segona és la poca importància que se li dóna a la salut laboral del professorat, la mancança d’un manteniment adequat i les deficiències estructurals de molts centres educatius.

En el sector docent, destaquen aquells riscos laborals derivats de la configuració de l’aula, la càrrega física i mental relacionada amb l’organització del treball, l’ús de pantalles, la manipulació de productes químics i les pràctiques dels tallers. A més, poden intervindre factors externs com l’increment de la temperatura global, augmentant l’estrès tèrmic i repercutint en les malalties cardiovasculars i renals.

Tenint en compte el que acabem de dir, cal fer constar que el professorat només té reconeguda com a malaltia professional els nòduls de la laringe i no es tenen en compte tots els factors psicosocials vinculats amb la seua tasca i que estan relacionats amb l’esforç emocional al qual estan sotmesos. Així doncs, entenem que la prevenció i gestió de la seguretat laboral als centres educatius no pot continuar sent sols un requisit burocràtic, sinó que cal dur a terme una autèntica tasca preventiva per part de l’Administració competent.

És per aques motiu que STEPV reivindica la creació de la figura del coordinador de riscos laborals de centre. També hem denunciat com els comitès de salut laboral no estaven configurats conforme a llei i des del sindicat continuarem dedicant tots els nostres esforços per millorar l’atenció a la salut dels docents i les docents, la millora de les instal·lacions educatives i l’equipament i un sistema efectiu per la prevenció de riscos laborals.