A finals de juliol, des de l’Institut Valencià de la Joventut (Ivaj), convocàrem 10 reunions per tot el territori per informar les noves regidories de Joventut,sobre què era això de les polítiques de joventut. Molta gent va respondre a la crida. No puc negar que n’estàvem sorpresos i contents; fa uns quants anys, no hauríem tingut massa èxit: les regidories de Joventut no existien o no tenien prou entitat per a dedicar-los temps. I, de sobte, més de 150 regidores i regidors apareixien i hi mostraven un gran interés. Ningú no sap massa bé com treballar amb joves, però tenim clar la importància de fer-ho.
I, és de veres, no sabem massa bé com treballar amb joves. Els proposem activitats i no vénen. En canvi, voregen sempre escenaris, digam, perillosos.
No pareixen estar mai contents i es pensen que ho saben tot. És una edat difícil, sobretot per a ells i elles.
Des de l’administració, no podem tractar-los com si fórem els seus pares. Nosaltres no estem per a posar-los en una zona de confort, per a dir-los què han de fer, sinó perquè puguen fer les seues propostes. No fem activitats, facilitem que les facen. Sols hem d’escoltar i acompanyar. I ens costa molt. Necessitem professionals que siguen propers, referents positius en els seus espais i temps.
Han de notar que creiem en elles i en ells i que considerem important allò que consideren que és important.
La setmana passada vaig estar en un alberg, el de Moraira-Teulada, amb un grup de joves que participaven en els camps de voluntariat. Parlaven de com aquestes activitats han canviat les seues vides.
Des de l’Ivaj, des del govern valencià, hem apostat per posar professionals al seu costat per tot el territori, la Xarxa Jove (100, enguany; 100, l’any que ve) amb aquesta finalitat: escoltar i acompanyar totes les persones joves. Perquè creiem en elles.
