El més intel·ligent és formar als xiquets i les xiquetes com a é-ssers socials que passaran tota la seua vida envoltats d’altres persones. El que els resultarà més útil és que els ensenyen a ser solidaris, a treballar en equip, a desenvolupar empatia, a ser el més comprensius i generosos que siga possible i a adquirir els coneixements necessaris. Aquestes són les qualitats que els exigirà el món actual. És a dir, és intel·ligent formar a gent preparada, que dispose d’eines i que estiga disposada a fer d’aquest món un lloc millor, perquè el temps de la nostra vida realment no dona per a molt més.

En aquests moments és completament necessari realitzar l’exercici de posar-se en la pell dels quals ens envolten, per a tractar de sobreviure a un virus que no coneix a ningú ni s’alia amb ningú, que ens ha obligat a plantejar-nos la necessitat de viure d’una manera menys estúpida, menys invasiva, començant a evitar tot el que no tenia lògica.

el paper de la humanitat

La situació posa encara més de relleu el paper de la humanitat, lliure del vernís de la moda i les tendències, i ens posa a tots en el dilema de focalitzar la nostra atenció en les persones volgudes i en el que realment importa.

Curiosament llig aquestos dies que tot comença per uns pares que conten contes als seus fills, que li’ls lligen quan els fiquen al llit, sense ser molt conscients que els contes que els conten ara repercutiran sobre la vida dels seus fills, sobre la vida de la pròxima generació.

Llegir ficció ens ajuda a conservar l’equilibri emocional mentre travessem les incertes aigües en les quals creguem històries sobre els altres i sobre nosaltres mateixos. Perquè el que imaginem, no és sol producte de la nostra ment. El que imaginem és real…