L’exigència, la imatge, les notes, la immediatesa i la necessitat de ser reconegut com algú fa que tot es trontolle en l’adolescència. No és suficient l’ambient de les aules ni el de la família. Els joves nece-ssiten el pols amb els iguals per a experimentar amb major autenticitat les seues possibilitats personals; d’ací l’enorme importància del grup d’amics on tots busquen el mateix.

Tinc la sort de dedicar-me a les arts escèniques, impartint cla-sses d’interpretació, pel que percebo la gran motivació que els produeix el teatre, ja que és en aquest ambient on poden trobar el que busquen. Sovint, afirmen que estan en un espai segur on poden ser els qui són sense por al què diran. El teatre permet descobrir moltes possibilitats ignorades, afirma la identitat davant els altres i potència la comunicació i creativitat. Cada vegada més, va canviant la idea d’associar al teatre amb la pura diversió per als adolescents. Ja no es subestimen les grans aportacions a tot el seu creixement personal, que seran les fortaleses que els permetran la seua millora en l’estudi, la superació de la timidesa i la seua millor adaptació a diferents situacions educatives. Ara es veu com una cosa molt convenient.

Estar assajant amb iguals és font d’alegria i d’il·lusió que integra l’aspecte formatiu, lúdic i humà des del respecte a l’altre. El ningú m’entén es dissipa, perquè descobreixen que encara que diferents, tots participen de la mateixa aventura. El teatre és un gran aliat dels pares i professors, doncs ofereix l’àmbit que complementa el que els joves no poden vivenciar a casa o en el centre educatiu. Un gran regal que podem fer als adolescents, massa embardissats en les pantalles de la tecnologia. Si estem parlant de construir la identitat personal en un espai de respecte i i llibertat, no hi ha dubte que el teatre és l’eina que necessiten. Val la pena comprovar-ho.