La volta al col·legi està marcada, enguany, per un substancial increment en el nombre d’alumnes i docents.

Així, en total, 93.304 estudiants, des de 2n cicle d’Infantil a Batxillerat, van protagonitzar en la jornada d’ahir el retorn a les aules en un nou curs amb més inversió per a l’alumnat: 5.907 euros per estudiant, un 17% més que l’any 2014. Així ho va fer públic el conseller d’Educació, Vicent Marzà, al costat del secretari autonòmic, Miquel Soler, els qui van avançar la baixada de la ràtio mitjana d’alumnes per classe, que passa de 25,2 a 21,1, la menor de les tres províncies de la Comunitat Valenciana.

En global, Castelló suma més alumnes, entre un 1 i un 2% respecte als 90.917 de la previsió d’inici de curs del 2017, tant en l’escola pública com en la concertada, mentre València baixa i Alacant es manté.

Cal destacar que, a través del pla Edificant, el Consell destinarà 78,5 milions d’euros per a rehabilitar 25 centres de la província i construir altres nous, un d’ells el Vicent Marzà de Castelló, altament reivindicat per la comunitat escolar de la capital.

‘L’EDUCACIÓ EN MOVIMENT’

Sota el lema L’educació en moviment, es pretén que en el nou curs els alumnes avancen cap a la igualtat d’oportunitats. «El sistema valencià, després de tres anys de govern del Botànic, es mou cap a l’educació que volem», va especificar el conseller. «Enguany ens centrem en la innovació educativa a l’aula i avancem en la millora generalitzada de les infraestructures escolars», va explicar Marzà.

El conseller va avançar que «després de donar eixida a les principals urgències socials, ara toca centrar-se en la innovació pedagògica, en un entorn propici, amb millors aules i més professorat».

FORMACIÓ DELS DOCENTS

A més, el secretari autonòmic, Miquel Soler, va explicar que «aquest 2018/19 s’ampliarà l’oferta de formació docent perquè avancem en aqueix camí, amb un nou marc normatiu que complemente aqueix canvi de paradigma, que ja funciona en molts centres». En aquest sentit, el responsable de l’àrea d’Educació va manifestar que ja «s’han duplicat les plantilles de formadors i s’han creat més centres específics (Cefires), a més de generar seminaris, jornades, tallers, congressos... perquè, encara que tenim clar en la Conselleria que la millora de la innovació educativa és cosa dels centres, l’Administració ha d’acompanyar-los, donant resposta a les seues necessitats», va recalcar Soler.

MESURES ‘ESTRELA’

Cal recordar les tres mesures socials estrela del Consell, que s’han anat consolidant des del 2015, com són el Xarxa Llibres i l’increment de les ajudes de beques menjador, a més de les aules de 2 anys i la gratuïtat de les escoletes municipals i autonòmiques de 0-3 anys.