Ens fem una idea del paper de la dona en la ciència en la primera part del segle XIX per una de les obres de Jane Marcet, divulgadora científica britànica que en aquell temps va escriure sobre la química, la fisiologia vegetal o l’economia política. El seu llibre Conversations on Chemistry estava adreçat a les escoles de dones joves, però es va convertir en un manual molt popular. L’autora es disculpava en el pròleg per si el seu treball es considerava poc adient, pel fet de ser dona! Curiosament, aquest llibre és conegut per haver sigut la inspiració per al treball experimental d’un jove Michael Faraday, a qui hem de donar les gràcies,en el camp de la física, per una gran part de l’energia elèctrica que consumim hui en dia.

Els temps han canviat molt en dos-cents anys i, en la nostra societat avançada, les dones i els homes estudienen major igualtat d’oportunitats, treballen conjuntament en investigació, i contribueixen enormement a l’excel·lència de la ciència. Però, quina opinió es tindrà d’ací a altres dos-cents anys sobre la situació actual de la dona en la ciència?

La jornada de l’11 de febrer, data establidaen 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides com a Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, ens motiva a reflexionar una vegada més sobre aquesta condició. Afortunadament, la societat està cada vegada més conscienciada sobre les aportacions de la dona a la ciència, malgrat la quantitat d’episodis històrics de flagrant discriminació per gènere. I les institucions públiques i la societat civil treballen per a què molt prompte assolim unes condicions completament igualitàries en la tasca acadèmica.Un exemple és el programa UJI-Lamarr, el nou impuls de la Universitat Jaume I en el camp de la igualtat efectiva en l’àmbit educatiu i social, liderat pel vicerectorat de Promoció Lingüística i Igualtat. En el marc d’aquest programa es coordinen totes les accions que des de la Universitat Jaume I es realitzen en favor de la igualtat de gènere.

Per a un 11 de febrer més actual que mai, i amb la presentació del programa UJI-Lamarr, l’UJI ha preparat un programa per al debat, l’aprenentatge a partir de les experiències d’investigadores, i la divulgació científica amb nom de dona. Comptarem amb Marta Macho Stadler, professora de Matemàtiques de la Universitat del País Basc, i responsable del blog Mujeres con ciencia, que difon la contribució de les dones a la ciència i la tecnologia. La sessió de Dones en neurociència, iniciativa de les nostres joves investigadores en col·laboració amb l’Escola de Doctorat i la Universitat de València, mostrarà la trajectòria de neurocientifíques en diferents etapes de la seua carrera. I també es posarà l’accent en la perspectiva de gènere en la recerca gràcies al curs de doctorat que promou la Unitat d’Igualtat. De vesprada, acollirem als laboratoris de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals a les xiquetes participants en el repte Technovation Girls, qui també gaudiran d’una activitat al voltant de l’exposició Women of Mathematics.

Malgrat aquest esforç social i institucional, queda encara camí per recórrer. Fins i tot en els entorns completament respectuosos amb les relacions igualitàries entre persones, la discriminació estructural marca la seua empremta. De fet, en l’àmbit acadèmic i de la recerca, els estudis a nivell estatal, europeu, i internacional mostren unasegregació vertical i horitzontal per gènere. En el primer cas, tot i el major nombre de dones que d’homes en l’estudiantant, a mesura que s’avança en la carrera professional cada vegada és menor la seua presència. Tampoc és representativa la seua participació en els òrgans i càrrecs de presa de decisions. El desequilibri és palès, per exemple, en el nombre de responsables de projectes d’investigació que són dones, o en la direcció de tesis doctorals. En les figures de major rang acadèmic, s’estima una proporció de 4 homes per cada dona. Però la segregació horitzontal és també preocupant, amb la reproducció dels estereotips de gènere en els diferents àmbits, i molt poca participació de dones en enginyeria, informàtica i ciències naturals.

Per això, a la Universitat Jaume I volem visibilitzar la presència de la dona en la ciència i les seues aportacions a la recerca. La societat ha de tindre referents actuals de dones en ciència, que ajuden a promoure les vocacions científiques entre les més menudes i que estimulenla incorporació de la dona a tots els àmbits dela investigació.No podem desaprofitar el talent de moltes xiquetes que per condicionants socials no acaben estudiant titulacions de l’àmbit de les STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). Aquestos objectius estan presents en les accions de divulgació científica que programa el projecte de Cultura Científica i Ciència Ciutadana (PC4) del vicerectorat d’Investigació i Transferència, encarregat de coordinar la jornada de l’11 de febrer i altres esdeveniments i accions, com Firujiciència o el programa Connecta amb la Ciència. Amb el treball de totes i tots, hem d’anar avançant en aquest sentit.

Amb aquestes iniciatives de la Universitat Jaume I i les activitats del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, volem que, molt abans d’altres dos-cents anys, el paper de la dona en la ciència assolisca el lloc que es mereix, i complim amb aquesta tasca els objectius de desenvolupament sostenible relacionats amb la igualtat de gènere i social, l’educació de qualitat, el benestar econòmic, i la innovació.

*Responsable del Projecte de Cultura Científica i Ciència Ciutadana, Universitat Jaume I