Benvolgudes lectores i lectors, en aquesta ocasió em referiré a alguna cosa que a la gran majoria ens passen per alt. A vegades per la poca voluntat de conèixer, saber, opinar i comprometre per combatre o aportar. En altres, perquè hi ha una voluntat manifesta per part dels nuclis de presa de decisions d’ocultar, sostreure, tergiversar al conjunt de la ciutadania “los teje manejes” que des de l’alta política es duen a terme per així no trobar-se amb una oposició social que impedisca que interessos obscurs (generalment economicistes) o espuris puguen arribar a veure la llum.
Això és el al nostre entendre, però també el de centenars d’organitzacions, plataformes, Confederació Europea de Sindicats, etc... està passant amb les negociacions que s’estan duent a terme i d’amagat amb els tractats de “lliure comerç”, tractat Transatlàntic del Comerç i Inversió, Acord sobre el Comerç Internacional de Serveis i l’Acord Econòmic i Comercial Global entre la Unió Europea, els Estats Units i Canadà. TTIP, TiSA I CETA.
En aquesta ocasió posaré el focus sobre l’Acord sobre el Comerç Internacional de Serveis (TISA), no perquè els altres dos no siguen igual de letals, si no perquè si al meu entendre la immensa majoria de les persones poc o gens coneixem el TTIP i CETA, pense, que menys es coneix sobre el TiSA.
Des de 2013, la UE ha estat negociant de manera plurilateral amb altres 23 membres de l’OMC, l’Acord sobre el Comerç de Serveis (TISA, per les sigles en anglès) amb l’objectiu de liberalitzar encara més el comerç en els serveis mitjançant un acord internacional que va molt més enllà de les disposicions vigents de l’Acord General sobre el Comerç de Serveis (GATS, per les sigles en anglès). Segons els objectius establerts en el mandat de negociació de la UE, aquest acord ha de ser “global i ambiciós”, “aplicable, en principi, a tots els sectors i modes de subministrament” i “vincular el nivell autònom de liberalització”. No obstant això, les negociacions s’estan duent a terme en total secret, a porta tancada.
Hauran sentit que, a principis de juny i juliol de 2015, Wikileaks va publicar el recull de documents secrets de les negociacions sobre l’acord Tisa. Els documents filtrats incloïen l’esborrany del text d’aquest nou acord, així com diversos annexos sobre normativa nacional, circulació de treballadors i sectors específics, com ara el transport marítim i l’aviació. Les primeres anàlisis d’aquests documents fan evident que el TiSA podria tenir conseqüències perjudicials en les condicions de vida i treball d’importants sectors de la població, incloent els treballadors a Europa.
Les anomenades clàusules de statu quo i trinquet s’incorporarien al TiSA amb l’efecte de consolidar un cert grau de liberalització i limitar la capacitat de les polítiques públiques en benefici d’una liberalització cada vegada més gran. En els sectors afectats, l’acord TiSA faria impossible el retorn a un nivell menor de liberalització. La re-municipalització dels serveis d’interès general deixaria de formar part de les potencials decisions de governs elegits democràticament.
Això afectaria els serveis financers, on arran de la crisi financera mundial, és important reforçar el compliment de les normes i fer-les més estrictes. Els documents de negociació revelen que el TiSA preveu una major liberalització dels mercats financers. La recent retirada oficial d’Uruguai i Paraguai de les negociacions TiSA a principis de setembre es pot jutjar com una altra indicació que els Estats comencen a percebre aquests riscos i reaccionen davant la pressió pública creixent. Des de CCOO volem que aquesta siga l’actuació del Govern d’Espanya. Si no és així, que no se li ompli la boca de patriotisme quan pel que s’aposta és per buidar de capacitat i contingut a l’Estat i la seva ciutadania. H
*Secretari General CCOO Comarques Nord
