Camps i Cotino han passejat els seus arguments de defensa de la gestió que la Generalitat valenciana del PP va fer després de l’accident del metro de València. El seu aplom a l’hora de dir que tot allò que havien fet havia estat amb la voluntat d’ajudar les víctimes, ens fa pensar en les 43 persones que van perdre la vida i els 47 ferits que mai oblidaran la data del 3 de juliol.
Tampoc oblidaran eixos testimonis que diuen que el senyor Cotino va fer tota classe d’oferiments a canvi de silenci. Ni oblidaran mai les acusacions dels grups de l’oposició que asseguren que la Generalitat va pagar més de 600.000 euros a una consultora per lligar les declaracions públiques de tots els implicats.
Les víctimes sempre recordaran la investigació feta a corre-cuita i amb un seguit de relats perfectament estudiats. Sempre recordaran les negatives de la justícia valenciana de reobrir la investigació i la decisió de les Corts, el passat setembre, de posar en marxa de nou la comissió d’investigació.
Ni els afectats ni la resta dels valencians podrem oblidar mai l’opacitat informativa que RTVV va practicar sobre aquest assumpte, que va omplir portades i titulars a la premsa estatal. Una opacitat que l’expresident Camps ha negat que ordenara.
Es veu que tots el grups, en aquell moment a l’oposició, estaven equivocats. Tots, excepte el Partit Popular. També les famílies de les víctimes, però no el Partit Popular. Autocrítica? Això què és? H
*Alcaldessa d’Almassora
