Ja està. És així. No va haver-hi espai per a la imaginació en els pressupostos. Tampoc s’esperava gran cosa. La manca d’idees se sumà al “noblesse oblige” dels contractes públics que, any rere any, marquen el disseny i el full de ruta quan es vol explicar en què es gastaran els diners públics dels veïns de Benicàssim. Economia captiva, gris, automàtica. Per a més INRI, amb allò que estem a la quaresma, s’exclou als polítics de les meses de contractació. Mesura que, si bé xala amb el catecisme de Ciudadanos, representa una bufetada cap a la sobirania dels habitants de qualsevol municipi de l’Univers. Els representants del poble eliminats en l’elaboració de les decisions.
Transparència no és penjar un cartell on diu “sóc transparent”. Continuem sense poder vore allò que n’hi ha darrere. PP, ARB i C’s pacten per a desarmar al poble eliminant als seus representants.
Però no tot és un camí de roses taronges per a la senyora Marqués. La paraula sobrecostos ha eixit a escena. Socorrisme, Piscina, Alberg Argentina, renting de motos, gespa artificial. Suposades sospites, cruels realitats. Esgrimirem les quatre síl·labes d’esta paraula abans que la melodia filistea dels romanents i les sabrades de les modificacions de crèdit comencen a sonar.
Mentrestant, el penúltim bastió del fabrisme, amb Marqués al davant, actua com sempre, fent allò de sempre, bàsicament l’únic que saben fer. Però esta vegada poden estar segurs d’una cosa, que realment els hauria de preocupar: Compromís no es rendeix. H
*Regidor de Compromís a l’Ajuntament de Benicàssim
