El dia 8 de març celebrem el Dia Internacional de les Dones amb el lema Balance for the better, better the balance, better the world. El lema adoptat per la comissió 8M a l’Estat espanyol és Pensemos en igualdad, construyamos con inteligencia, innovemos para el cambio. Busquem la igualtat i l’equilibri perquè fins que no estem en completa igualtat de condicions, el món, els Estats, les nacions, és a dir, la societat en conjunt, estarà desequilibrada. Una bona part de les persones que integren la nostra societat, de totes les edats i condicions socials es troben en situació de discriminació i en molts casos ni tan sols en són conscients. El rol que se suposa que han d’exercir les dones —i les conviccions amplament esteses— fan que estiguen en desavantatge. Un dels objectius d’aquest Dia Internacional és conscienciar la societat sobre els reptes socials, polítics, econòmics i culturals que afrontem les dones en ple segle XXI.
Encara necessitem parlar de quotes en càrrecs de poder perquè ningú qüestiona que un alt directiu ocupa el lloc que ocupa pel simple fet de ser home. Tampoc genera massa dubtes ni resulta sospitós quan un home decideix no tindre parella, ni filles o fills. No es jutja els homes que tenen parelles més joves; no s’invisibilitza l’home a partir de certa edat. No hi ha tabús en cap etapa del desenvolupament biològic masculí. No hi ha cap connotació negativa relacionada amb la masculinitat. En canvi, no és el mateix en el cas de la dona. El feminisme no busca la superioritat d’un grup sobre cap altre. Aquesta discriminació i desigualtat social demana un equilibri urgent per a la meitat de la població. Aquesta petició no és d’ara, no és recent.
Fa més de cent anys des de la primera celebració d’aquest dia que es va iniciar en diversos països europeus (Alemanya, Àustria, Suïssa i Dinamarca). Tot i això, aquesta celebració no va ser corroborada per les Nacions Unides fins fa poc més de quaranta anys. Totes i tots podem contribuir a pal·liar aquesta desigualtat. Un bon començament és l’educació. De fet, un dels objectius clau assenyalats en l’Agenda per a 2030 segons l’ONU fa referència a aquest àmbit. Segons aquesta organització mundial cal vetlar per què l’educació siga equitativa. És determinant incloure la perspectiva de gènere en un sistema masculinitzat, no sols pel desconeixement de les dones científiques, intel·lectuals, inventores que han protagonitzat --de forma molt silenciosa i silenciada-- avanços clau en la història de la humanitat; sinó per les condicions en què han hagut de viure al llarg de les seues trajectòries professionals. Perquè, lamentablement, encara avui, la innovació, el poder, l’estratègia, la força, el vigor, la valentia, tenen cara d’home.
Educar no és una qüestió de mestres exclusivament, és un aprenentatge que es du a terme dins i fora de l’escola, i comença molt prompte. Ja en l’etapa d’infantil s’estableixen rols i distincions que ajuden a perpetrar el patriarcat imperant.
CAL CUIDAR molt els missatges subliminars que llancem a les xiquetes i xiquets més menuts qui, per cert, identifiquen de manera molt precisa comportaments incoherents. Així, no té massa efecte que els diguem que les xiquetes i els xiquets són igual d’importants i tenen els mateixos drets, si els tractem i els representem de manera diferenciada. Educar en igualtat implica fer pedagogia quant a l’apoderament de les xiquetes, implica no diferenciar tampoc en les disfresses de carnestoltes, en les joguines, en els jocs al pati, en les festes d’aniversari, en les graduacions. Té molt a veure amb l’ús de termes com «princesa, guapa, preciosa...» i l’absència de qualificatius com «audaç, agosarada, valenta, forta, perspicaç, sensata, viva, desperta...». El llenguatge és una mostra clara de com estereotipem les dones des de la infància.
D’altra banda, no hauríem d’acceptar ni ser còmplices d’estereotips que infravaloren i perjudiquen l’autoestima de les dones. Les xiquetes no són princeses; l’objectiu no pot ser semblar guapa. És un problema greu que a algunes dones joves els preocupe més el seu aspecte físic que l’intel·lectual. No pot ser que en vint anys una dona es plantege la cirurgia estètica per no entrar en uns cànons de bellesa determinats, i no s’adone de la necessitat imperiosa de formar-se per a ser autosuficient, independent i lliure.
Per descomptat, no podem canviar d’un dia a l’altre, però els dies com el 8 de març ens han de poder servir per a donar visibilitat, per a conscienciar, per a fer palesa la injusta diferència i, sobretot, la possibilitat de canvi, ja, avui i ara!
No conec cap home a qui li pregunten què has fet amb els fills o filles per assistir a una reunió en un altre país, ni si pensa tenir descendència en una entrevista de feina, ni tampoc que se senta violentat segons com vaja vestit, o que siga jutjat per no fer allò que està preestablert en cada etapa de la seua vida. Les dones encara no podem viatjar per feina i deixar els fills amb els pares, encara no podem ser majors que les nostres parelles, encara no podem vestir-nos segons com per por a provocar “no-sé-què” i que damunt ens culpen. No podem ser més fortes o més valentes que els xics de classe perquè no ens facen bullying. En definitiva, no podem massa coses.
Doncs ja n’hi ha prou! El 8 de Març les dones celebrem que, si volem, parem el món.
*Vicerectora de Promoció Lingüística i Igualtat de l’UJI
