Dimecres que ve, amb el ritu alhora senzill i solemne de la imposició de la cendra, començarem a recórrer el camí espiritual que ens conduirà a la Pasqua. El ritme del temps litúrgic que revivim any rere any ens recorda que, mentre estem en aquest món, els cristians caminem «de Pasqua en Pasqua cap al compliment d’aquella salvació que ja hem rebut gràcies al misteri pasqual de Crist» (Francesc, missatge per a la Quaresma de 2019). En aquest temps som convidats a acollir la gràcia que brolla de la mort i resurrecció del Senyor.

En la Vigília Pasqual renovarem les promeses del nostre baptisme. Per això la Quaresma ens recorda que estem cridats a viure com a fills de Déu. El Papa ens diu en el seu missatge que si vivim segons la nostra condició baptismal no solament ens beneficiem a nosaltres mateixos, sinó a tota la creació, perquè estem cooperant a la seua redempció. De la mateixa manera que el pecat introdueix una dinàmica destructiva que afecta a tota la humanitat i a tota la creació perquè trenca la seua harmonia, la força de la gràcia redemptora de Crist introdueix una dinàmica de salvació i de vida.

Si reconeixem la nostra realitat a la llum de la Paraula de Déu, descobrim que no sempre vivim així. Per això aquest temps de gràcia és també temps de penediment. El camí cap a la Pasqua ens crida a restaurar el nostre cor de cristians mitjançant el penediment, la conversió i el perdó que Déu ens ofereix. Per a aquest camí l’Església ens proposa tres mitjans: el dejuni, l’oració i l’almoina. Pel dejuni la nostra avidesa es transforma en capacitat de patir per amor; l’oració ens ensenya a renunciar a l’autosuficiència del jo i a reconèixer que estem necessitats del Senyor i de la seua misericòrdia; l’almoina ens ajuda a superar la temptació de cercar la seguretat en les coses i a descobrir que hi ha més alegria a donar que a rebre.

*Bisbe de Tortosa