En un any s’ha passat a les comarques de Castelló de 57.036 aturats i aturades a 50.099. Malgrat que les estadístiques indiquen una lleu caiguda en la tendència de l’atur, la realitat no és ni molt menys encoratjadora.

La lenta recuperació que experimentem no es produeix en termes de qualitat de l’ocupació. Augmenta la precarietat, la inestabilitat i els desequilibris. Pràcticament el 50% de les persones en atur no reben ja cap ajuda econòmica. No existeixen polítiques públiques adequades d’inserció laboral.

No es perceben ingressos salarials i no es cotitza a la Seguretat Social. Les pensions per jubilació i/o viduïtat són molt baixes. Famílies senceres queden molt lluny dels estàndards de vida digna. Estem abocant a molta gent a la marginalitat. Aquesta situació pot ser encara reversible amb mesures adequades.

Les polítiques econòmiques dels governs conservadors en els darrers anys, les retallades de tot tipus, les reformes laborals que han derogat drets essencials per les classes treballadores i han dificultat alguna cosa tan essencial com el dret a la negociació col•lectiva, han comportat una pressió a la baixa sobre els salaris, sobre l’estabilitat de l’ocupació i han propiciat que el repartiment de rendes siga cada any més favorable als capitals en detriment de les rendes del treball. Les desregulacions laborals, i reformes legislatives, han propiciat privatitzacions i externalitzacions dels serveis públics i precarització dels sectors laborals més febles. Aquests serveis són essencials pel funcionament de les nostres ciutats.

En les darreres eleccions locals, en la nostra província han concorregut forces polítiques amb propostes que manifesten ben clarament projectes de gestió de les competències pròpies, amb el reconeixement explícit de la dignitat del treball en els Serveis Públics, i per la defensa dels drets bàsics de les persones.

Han fet referència a polítiques d’ocupació, de formació, i d’inserció assimilables a les propostes sindicals. Han reivindicat una economia sostenible i fonamentada en la qualitat de l’ocupació, i no en els baixos salaris. S’han fet propostes concretes sobre el paper significatiu que té l’administració local a l’hora de definir les condicions en les licitacions de serveis públics, amb relació a la qualitat de l’ocupació, a l’estabilitat i a la inserció laboral de persones amb especials dificultats.

Els Ajuntaments de Castelló, Vila-real, La Vall d’Uixó, Onda, Borriana, L’Alcora, Vinaròs o Benicarló, entre d’altres, poden liderar aquest canvi de visió de la qualitat del serveis, de reconeixement i defensa de la dignitat del treball i de la qualitat de l’ocupació al seu territori. L’exemple de ben segur s’estendria en la resta del territori.

En conseqüència, des de CCOO veuríem una concertació per a abordar les següents qüestions:

1. Gestió directa dels serveis (Remunicipalització). Analitzar quins serveis poden ser municipalitzats, en quins terminis i condicions i prioritzar la recuperació de la seva gestió. Garantir l’ocupació i el compliment dels principis legals sobre accés a l’ocupació pública de Publicitat, Igualtat, Mèrit i Capacitat.

2. Contractació pública de serveis. Compliment dels convenis de sector en la seva integritat. Garanties d’estabilitat en l’ocupació. Subrogació garantida en les clàusules de les licitacions. Control públic i sindical de la gestió de les subcontractacions. Protocol de bones pràctiques. Responsabilitat social de les empreses.

3. Establiment d’un salari mínim de ciutat a totes les licitacions i serveis. En l’actualitat el salari mínim interprofessional (SMI) ha perdut poder adquisitiu, fins el punt de representar a Espanya el 40,6% del salari mitjà, contradient el conveni 131 de l’Organització Internacional de Treball (OIT). Per a seguir les recomanacions de l’OIT en matèria de SMI, el salari mínim hauria de garantir almenys el 60% del salari mitjà en el territori.

Un salari mínim de ciutat que des de CCOO Comarques del Nord volem que permeta a qualsevol persona viure dignament, d’acord al cost real de la vida (tenint en compte els costos d’habitatge, alimentació, energia, formació, cultura, transport, oci, etc). H

*Secretari General UGT Comarques del Nord