Escric estes línies des de la impotència i la ràbia de veure com, a hores d’ara, encara hi ha flames a l’horitzó pròxim que es veu des del meu poble, Betxí. I que encara brolla l’olor de fum que impregna els nostres parcs i jardins. I la negra cendra, desfeta en xicotets bocins, roda pels rastrells i a la vora dels brancals dels nostres carrers i places.
Però hem d’actuar dins de la responsabilitat i demanar, en estos moments, tres màximes absolutament necessàries. La primera, la tranquil•litat cap a la població, amb la prioritat a l’esguard per la vida de les persones i la lluita sense descans contra l’incendi.
En segon lloc, hem d’apel•lar a la precaució, en diversos sentits. Per un costat, pe demanar a la gent que evite, ara i sempre, produir focs en la muntanya, bé en barbacoes, en crema de deixalles o en d’altres. I també, precaució per no introduir-se en vies i indrets afectats per l’incendi, perquè el foc és imprevisible i es podrien veure involucrats en un perill absolutament innecessari. Per tant, molta precaució i més en aquests dies de tanta calor.
I en tercer lloc, cal tindre confiança. Una gran confiança i esperança en el treball de tots els professionals que en estos moments estan deixant-se la pell per acabar definitivament amb este malson que ja dura diversos dies.
El mal està fet. Temps vindrà en què s’hauran d’avaluar els danys, buscar indemnitzacions i solucions a futur, planificar les tasques per previndre i no curar. I, si cal, també depurar responsabilitats.
Ara, és moment d’arrimar tots el muscle i mirar per la nostra estimada Serra d’Espadà. H
*Alcalde de Betxí
