El capítol IV de l’exhortació Crist viu és possiblement el més important de tot el document. L’Església existeix per a anunciar l’Evangeli, que és una bona notícia de salvació. Per això, el primer que els joves han de percebre d’ella és que és portadora d’un missatge esperançador per a les seues vides. Sens dubte, un dels reptes pastorals que tenim en el moment actual és desfer molts prejudicis que provoquen actituds de sospita i desconfiança envers l’Església i que dificulten l’acollida del missatge cristià.. Si volem que el missatge de l’Evangeli sigui acollit pels joves, el Papa ens recorda les tres veritats fonamentals que aquests deuen captar quan s’acosten a l’Església.
La primera és que Déu és amor. Un jove ha de viure de la certesa que, més enllà del que li succeïsca en la vida, Déu l’estima infinitament i en qualsevol circumstància; que és algú important i valuós per a Déu; que no vol portar el compte dels seus errors i l’ajudarà a aprendre de les seues caigudes. Per comprendre això cal tenir moments de silenci i de trobada amb Ell, fent callar les veus interiors que porten a perdre la pau, per experimentar el seu amor. La segona veritat que un jove ha d’escoltar és que Crist el salva. Crist sempre acull «amb una tendresa que mai ens desil·lusiona i que sempre pot retornar-nos l’alegria» (119).
«Hi ha una tercera veritat que és inseparable de l’anterior: Ell viu!» (124). Un jove es queda indiferent davant Crist si té la idea que solament és un personatge històric que fa dos mil anys ens va donar un bon exemple. «El que ens ompli amb la seua gràcia». Per això pot omplir la nostra vida de llum; té sentit cultivar la seua amistat i créixer en ella com quelcom que ompli d’esperança. En ell es poden trobar forces per lluitar pel bé malgrat les dificultats que trobem en el món, perquè en la seua resurrecció la prepotència del mal ha estat vençuda per l’omnipotència de l’amor.
*Bisbe de Tortosa
