El dia 4 d’abril, solemnitat de l’Anunciació del Senyor, celebrem en les nostres diòcesis la Jornada per la Vida. El començament de la vida humana del fill de Déu en les entranyes virginals de Maria ens descobreix el valor que tota vida humana té als ulls de Déu.

La jornada d’enguany és la primera que se celebra després de la publicació, per part del papa Francesc, de l’encíclica Laudato si. Com ja he ressaltat en els escrits que vaig dedicar a comentar aquest text magisterial, el Papa insisteix moltes vegades en la contradicció que estem vivint en la nostra societat: no té sentit viure amb una preocupació, que moltes vegades ratlla l’obsessiu, per l’ecologia i el medi ambient i, al mateix temps, descuidar l’atenció de l’única criatura que és cridada personalment a l’existència per Déu, l’ésser humà. Una autèntica ecologia no sols no exclou l’ésser humà, sinó que ha de començar per l’atenció del concebut i no nascut.

Celebrem també la jornada de la vida de l’any jubilar de la Misericòrdia. Quan ens acostem als mitjans de comunicació, tenim la sensació que en la nostra cultura s’estan buscant constantment motius per justificar la licitud de l’avortament i de l’eliminació directament provocada de la vida de les persones en estat terminal. Quan se sospita que un virus o una malaltia pot tindre conseqüències sobre l’ésser humà no nascut, la primera cosa que es fa és justificar l’avortament. Estem davant d’una cultura que ha perdut el sentit de la misericòrdia, la qual consisteix en l’actitud contrària: quan una vida humana més dèbil i indefensa és, més ha de ser cuidada.

El lema d’enguany ens recorda que quan cuidem la vida estem sembrant esperança. Un món que no considera la vida humana com un valor absolut es torna insegur per a l’ésser humà. Una cultura que protegeix la vida sembra esperança en el cor dels homes. H

*Bisbe de Tortosa