Al mes de gener de l’any 2000 es va celebrar el congrés constituent de la federació de partits Bloc Nacionalista Valencià. Vint anys després, celebrarem el seu 8é Congrés on haurem de reflexionar sobre el nostre futur com a projecte i com a poble. Perquè ens reunim cada quatre anys per això, per reflexionar juntes i junts. Per definir el futur que volem per a nosaltres, les valencianes i els valencians.

No és un Congrés preparatori d’unes eleccions ni una cita per triar candidates i candidats. Més enllà de les persones i dels necessaris lideratges, les organitzacions polítiques tenen sempre una dimensió col·lectiva. De fet, la identitat del valencianisme polític és en essència parlar de nosaltres, del país que volem.

Qui som ara nosaltres? Tradicionalment hem construït aquest nosaltres sobre la llengua, la cultura, la defensa del territori, la consciència de ser una comunitat política des de fa segles, l’orgull de ser gent emprenedora o la defensa radical de la democràcia. Hui hi ha noves formes de forjar i de construir les identitats col·lectives i no són, o han de ser, absolutament excloents. Siga com siga, les valencianes i valencians del segle XXI som ara totes les persones que viuen en una regió del sud d’Europa, afectada per la crisi climàtica, endeutada, amb una alta renda per càpita i on són visibles grans desigualtats socials. Demandem uns bons serveis públics, volem una classe política que represente de veritat l’electorat i tindre futur. En definitiva, el valencianisme ha de poder representar a totes les persones que viuen des de Vinaròs a Pilar de la Horadada i defensar els seus interessos.

Les condicions en què arribem a la cita congressual, convocada per a juny de 2020, són ben diferents a les vigents als inicis del nostre moviment. Especialment, després de la forta institucionalització aconseguida en 2015. Comptem amb arrels ben fondes per créixer, per adaptar-nos als temps però sense caure en relativismes. Allò que ens fa singulars i ens dóna sentit és la nostra condició de valencianistes, no ho oblidem. Per tant, el repte és repensar com podem continuar sent valencianes i valencians i fer política en clau valenciana en aquest món global. Com hem fet sempre.

Així, el congrés del Bloc de 2020 ha de servir per fixar un catàleg de manaments per a la nova direcció i les persones que ens representen a les institucions. Que ara tinguem una forta representació institucional no pot impedir que la política la marquen les bases i l’executen qui les representa. Entre totes i tots hem de marcar uns objectius que ens permeten situar el nostre país en les millors condicions per fer front al futur, a l’horitzó de vint anys més. Sense pensar en fronteres, treballant a Europa. I amb la necessitat de prendre la iniciativa per generar un nou diàleg constitucional per aconseguir una Espanya plurinacional que done resposta i el màxim autogovern a tots els pobles que la conformen.

Vivim un temps de exigència. Per estar a l’alçada, el Congrés ha de ser una reflexió participativa, una ocasió magnífica per tornar a fer política de baix cap a dalt. Escoltar a molts col·lectius socials i professionals, les persones afiliades i simpatitzants. Repetim: un congrés on les ponències han de ser el resultat d’activar l’organització, de retornar la paraula al treball sectorial horitzontal, amb un potent pla precongressual que ens done les línies estratègiques a seguir. Cal obrir el debat per tal que cinc milions de valencianes i valencians puguen sentir-se partícips del projecte. Sí, des de 2015 governem per a les persones; és la política que ja fem. I ara no devem dissenyar un congrés tancat, limitat a una o dos sessions, excloent, reduint el debat a unes poques idees i a una elecció endogàmica de la direcció.

Per últim, no ha de ser un Congrés per solucionar el funcionament de Compromís ni per fer creure que nosaltres sols som Compromís. Les millores en la nostra coalició seran el resultat del diàleg amb el nostres socis per continuar competint amb garanties d’èxit a l’espai electoral progressista. Per cuidar, protegir i reforçar el millor instrument polític amb què el valencianisme ha comptat mai per transformar el País i governar les institucions democràtiques. Per ben intencionat que siga, provocar canvis en un projecte compartit sense comptar amb qui ens ha acompanyat fins ara, està condemnat al fracàs i més encara, posaria en perill allò que ens ha costat tant de conquerir. Eixos canvis són un esforç a realitzar per part del Bloc com per altres companys de coalició des de la intel·ligència i la generositat. Les direccions han de tindre la capacitat de trobar les complicitats i les solucions.

Escoltar és la clau de volta de la construcció d’una nova manera de fer política. Reflexionar de manera oberta i col·lectiva, per saber on volem situar-nos. Escriure un nou contracte social per a transformar el nostre País. Per aconseguir progrés i benestar. Per cohesionar aquesta societat, per avançar.

*Signen l’article: Enric Morera, Rafa Climent, Joan Baldoví, Maria Dolors Parra, Marta Escudero, Jordi Sebastià, Mentxu Balaguer, Rosana Seguí, Lluís M. Campos, Ignasi Bellido i Tamara Martínez.