Aquest diumenge, que precedeix a la Solemnitat de San Josep, celebrem en la nostra diòcesi el dia del Seminari, una jornada que hauria de suscitar en tots els cristians estima pel sacerdoci i valoració de les vocacions sacerdotals. Mentre que en altres èpoques el ministeri gaudia d’un reconeixement social, avui és una vocació incomprensible per a molts si no és contemplada amb ulls de fe. Com a bisbe, m’agradaria que el dia del Seminari ens portés a apreciar més la decisió d’aquells joves que volen lliurar la seua vida al Senyor en el sacerdoci.
El lema d’enguany ens recorda que els sacerdots són pastors missioners. Aquestes dues paraules ens situen davant allò fonamental de la crida al ministeri. Forma part de la humilitat de Crist triar col·laboradors perquè cuiden la fe del Poble de Déu i anuncien l’Evangeli.
Com a pastors, els sacerdots alimenten la fe dels creients amb la Paraula i els Sagraments, i cuiden de la comunitat cristiana des de la caritat que els ha de portar a governar-la «no com qui compleix un deure imposat, sinó de bona gana; no buscant d’aprofitar-se’n, sinó generosament, no com qui disposa de la seua hisenda, sinó donant bon exemple a tot el Ramat» (1Pe 5, 2-3).
Com a missioners, els sacerdots lliuren la vida perquè Crist siga conegut i estimat, anunciant la Paraula de l’Evangeli. Per això, conscients que la seua vida està inseparablement unida a la seua missió, han d’estar disposats a lliurar, «no tan sols l’Evangeli de Déu, sinó fins i tot la pròpia vida» (1Te 2, 8).
Només serà bon pastor i bon missioner aquell que és un bon amic del Senyor. Pot viure en pobresa qui ha descobert que Crist és la seua riquesa.
En aquest dia del Seminari, demanem al Senyor per la perseverança dels seminaristes de la nostra diòcesi i que altres joves responguin amb generositat a la seua crida.
*Bisbe de Tortosa
