L’evangeli d’aquest tercer diumenge d’Advent ens narra una escena en la que Joan Baptista es mostra perplex davant l’actuació de Jesús. Ell, com a precursor del Messies, havia anunciat la seua vinguda com l’arribada d’un jutge que amb contundència instauraria el Regne de Déu. Però les notícies que li arriben a la presó sobre Jesucrist el desconcerten. Lo primer que s’escoltava dels seus llavis no eren paraules d’amenaça, sinó una «bona notícia»; els mètodes de Jesús no semblaven tenir l’eficàcia que s’esperava d’un messies que havia de salvar el món. Per això, Joan envia els seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?» (Mt 11, 3).
Possiblement és aquesta temptació la que molts cristians poden experimentar en alguns moments. En els últims segles i encara avui molts es pregunten si realment l’Evangeli de Jesucrist canvia el nostre món: ¿no caldria assumir mètodes més radicals per a transformar de debò aquesta societat? En el fons, moltes de les ideologies que han sorgit en la modernitat no són més que manifestació de la decepció i la impaciència que pot produir l’aparent ineficàcia de l’Evangeli.
L’Advent és una invitació a mirar de nou a Crist i a posar en Ell la nostra esperança. Certament no ha sigut un revolucionari que ho ha transformat tot amb la força. No obstant això, la seua persona i la seua paraula han sigut una llavor que ha fet brollar moltes vides noves.
Durant aquests diumenges que precedeixen a la festa del Nadal la litúrgia de l’Església ens convida a alegrar-nos, perquè «Déu és a prop». Certament, Ell vol acostar-se a cadascun de nosaltres. Déu és a prop i nosaltres sovint estem lluny. A la proximitat de Déu responem amb la indiferènci, com els qui estan cansats d’unes promeses que no acaben de complir-se. Acostem-nos al Senyor, caminem cap a la seua llum per a ser també nosaltres llum per als demés.
*Bisbe de Tortosa
