L’11 de setembre és un dia especialment significatiu per a Catalunya, com el 9 d’octubre ho és per a la Comunitat Valenciana. En aquestes celebracions ens afermem positivament en la nostra pròpia identitat i en les nostres arrels com a pobles que tenim una història i una fisonomia pròpies. La llengua i la cultura que caracteritzen els pobles que integren la nostra diòcesi són un valor que tenim el dret i el deure de cuidar i defensar. Des de l’establiment de la democràcia hem de reconèixer que s’ha avançat molt en aquest sentit. No és objecte del magisteri dels bisbes jutjar cadascuna de les lleis o mesures dels governants sobre aquests temes. La nostra missió és recordar el dret fonamental de cada país a defensar eficaçment la seua llengua i la seua cultura. Cada cristià té llibertat per decidir com fer-ho, sempre que es respectin els drets de tots.
Aquestes commemoracions esdevenen en una ocasió per reflexionar sobre el model d’estat, sobre les relacions entre els nostres pobles i sobre la seua inserció en el conjunt de l’estat espanyol. Cap marc jurídic és un dogma de fe immutable per naturalesa. Sobre l’organització política i territorial de l’estat poden existir entre els mateixos cristians diferents sensibilitats. Tampoc és objecte dels bisbes valorar les diferents propostes.
El que principalment ens ha d’inquietar i unir a tots els cristians és l’esforç per construir una societat justa i respectuosa amb la dignitat de tot ésser humà. La nostra història i la nostra cultura han estat impregnades per la fe cristiana. Ella ens ha donat un sentit de la dignitat de l’home; del valor del matrimoni i de la família; del caràcter sagrat de tota vida humana; de la justícia social... Aquests valors no són opinables i en ells no podem estar desunits. Cadascú pot treballar per aconseguir els objectius que consideri legítims per defensar els drets històrics de la seua pàtria, des del respecte a tots. H
*Bisbe de Tortosa
