+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

La ventana de la UJI

Esperança rural en un govern equitatiu del territori

 

Esperança rural en un govern equitatiu del territori -

21/07/2019

La recent decisió de la Generalitat de crear una nova direcció general dedicada a la reversió del despoblament, vinculada directament a Presidència, unida a la determinació d’ubicar-la a les comarques de Castelló i a la decisió del Consell de realitzar un seminari a Montanejos aquest cap de setmana passat, amb el despoblament com un dels seus temes centrals, és sense cap dubte un símptoma de com va creixent la sensibilitat del govern sobre el tema i de què se n’ha adonat que les desigualtats territorials més cridaneres de tot el País Valencià s’han estat produint a Castelló.

Aquestes decisions de la Generalitat són almenys un senyal de preocupació, com també ho són les declaracions del nou president de la Diputació de Castelló de donar prioritat en el nounat govern provincial a reduir els forts desequilibris territorials acumulats en les nostres comarques durant les darreres dècades. També, val a dir-ho, la rectora de la Universitat Jaume I ha manifestat la seua voluntat de fer més intensa la implicació de la institució en la dinamització dels pobles menuts. Des del Fòrum de la Nova Ruralitat ens felicitem per aquestes decisions, a condició que el camí que s’està triant s’oriente a aconseguir l’acció transversal i harmònica de totes i cadascuna de les conselleries, de la Diputació i de la Universitat.

Però no ens cansarem de repetir que el despoblament és, sobretot, el resultat d’una manera inapropiada de gestionar i governar el territori per part de les institucions que són responsables de gestionar-lo bé, és a dir, equitativament. Seria magnífic a parer nostre, que aquestes decisions i declaracions foren l’antesala del canvi urgent i necessari en la forma de governar el territori, de manera que es deixara de provocar despoblament.

Tanmateix, estem encara en el primer tram dels primers 100 dies de govern i seria agosarat que des de la societat civil no respectàrem aquest temps raonablement necessari per a l’encaix de programes i càrrecs. Ja no és moment d’estudis i dilacions en el temps, esperem que aquesta fase acabe materialitzant-se després en l’anunci i el calendari de moltes de les accions concretes que vindran. És a dir, d’aquelles accions veritablement significatives i indicatives del sentit i l’orientació en què actuaran els nous governs, tant el de la Generalitat com el de la Diputació.

Afortunadament, ja va formant part del sentiment general de la població que cal fer front al despoblament amb una gestió equitativa del territori. Eixe canvi en la gestió és el que permetrà començar a revertir-lo, però no devem oblidar que anem amb 60 anys de retard. Així que, prèviament a encetar l’acció global de govern que acabe amb el despoblament, cal adoptar un mínim de mesures urgents i d’efecte immediat. Cal dotar a la ruralitat, menystinguda fins ara, d’uns serveis públics bàsics, l’absència dels quals és un càstig tan manifestament injust que exigeix la reparació immediata i seria negligent per part de les institucions que tardaren més d’un any en estar en funcionament. Destaquem els següents: 1) Implantació d’un servei de transport públic eficient als pobles rurals. Bàsicament un transport públic a demanda. 2) Garantir el servei de telecomunicacions amples, ràpides i eficients, a tots els pobles sense excepcions. 3) Serveis bancaris bàsics garantits en la totalitat dels municipis rurals. 4) Elaboració immediata del mapa del despoblament al País Valencià, amb la delimitació concreta de les dues zones en què ja s’ha dividit el territori, els espais menystinguts i els espais amb concentració d’infraestructures, dotacions, serveis i conseqüentment de població. Cal dir que l’existència d’aquest mapa és necessari per a la instauració dels dos marcs legislatius diferenciats, que són condició imprescindible per a dur a terme un govern equitatiu d’aquest territori valencià tan summament desigualat. I 5) El disseny urgent del pla de xoc per a municipis menors de 400 habitants.

Per a dur endavant aquestes accions, així com el pla més general d’acció contra el despoblament, esperem que els governs de la Generalitat i la Diputació compten amb la coparticipació del conjunt de la població rural, de la qual no hi ha dubte que poden comptar des d’ara mateix amb la seua voluntat de col·laboració i participació.

*Fòrum de la Nova Ruralitat