Saben eixes coses que es queden sempre sense fer? Són eixos assumptes que tenim pendents però que el seu pes en la consciència és tan lleuger que podem seguir vivint sense solucionar-ho. I ací està el problema. Que hi ha col•lectius com els discapacitats, els ancians o els joves que viuen als pobles de l’interior, que necessiten una solució ja. S’han parat a pensar com és el seu dia a dia? Com s’ho fan si volen, per exemple, baixar al metge? No? El PP de la Diputació de Castelló, tampoc. Si no, no haguera rebutjat la proposta de Compromís per implantar un servei comarcal de transport adaptat.

La Diputació subvenciona el transport d’entitats que atenen als discapacitats però no posa mitjans per a la resta de ciutadans que no poden traslladar-se dels seus municipis menuts per falta d’un transport públic adaptat. El PP diu que té un projecte de transport a demanda, però ningú sap exactament que és. És veritat que la Generalitat mai ha fet front a este problema però no podem posar això com excusa.

Els majors malalts, els que han d’anar al banc perquè en el seu poble ja no hi ha, els discapacitats i els joves que decideixen quedar-se al poble no tenen cap transport public i exigeixen resposta de l’administració mes propera i la que té les competències: la Diputació. És l’entitat idònia perquè pot coordinar les actuacions entre usuaris, administracions locals i associacions. Si no, per a què volem les Diputacions?

Qualsevol dia serem nosaltres els que necessitem baixar al metge. I tampoc podrem esperar. H

*Portaveu de Compromís en la Diputació de Castelló