Aquest diumenge es clausura en totes les catedrals del món el jubileu extraordinari de la misericòrdia al qual ens va convocar el papa Francesc. El pròxim, solemnitat de Jesucrist Rei de l’univers, ho farà el Sant Pare en la basílica de Sant Pere del Vaticà. Al llarg de l’any hem tingut ocasió de reflexionar sobre el misteri de la misericòrdia de Déu, que és la característica determinant de la seua relació de Pare amb els seus fills; sobre les paràboles en les quals Jesús ens revela el cor del Pare; sobre el sentit de la doctrina de les indulgències i sobre les obres de misericòrdia. Hem tingut l’oportunitat de peregrinar a la catedral de la diòcesi i de realitzar el signe d’entrar per la Porta Santa. Se’ns ha ofert també la possibilitat de tindre algun gest per ajudar a aquells que, per viure en alguna situació de pobresa, estan necessitats de la nostra generositat. Aquest és el moment perquè cadascú de nosaltres faça personalment un balanç del que ha suposat la vivència d’aquest jubileu per a la seua vida cristiana. Per això vull invitar a què ens formulem algunes preguntes.
La primera és si aquesta celebració ens ha ajudat a redescobrir com estem de necessitats d’obrir-nos a la misericòrdia de Déu i viure el del perdó com un moment de gràcia i d’alegria.
Molts cristians viuen en una actitud de desconfiança cap a Déu. Creuen que és un senyor perquè tracta a les seues criatures com si foren servents que han de sotmetre’s a la seua voluntat, i es comporta com un jutge que és indiferent davant de la sort d’aquells als qui ha de jutjar segons les seues obres.
El Pare ens porta en el cor i ens estima com quelcom seu. Viure en la confiança en l’amor del Pare i en el desig de créixer cada dia més en la seua amistat, ens porta a voler entrar constantment per la porta de la seua misericòrdia, i a viure amb alegria l’experiència del seu amor i del seu perdó. H
*Bisbe de Tortosa
