La celebració de la solemnitat de Pentecosta, culminació del temps de Pasqua, és una bona ocasió perquè reflexionem sobre la importància de l’acció de l’Esperit Sant en nosaltres. Ell ha estat enviat als nostres cors i ve en ajuda de la nostra feblesa, no solament perquè visquem més fàcilment la vida cristiana, sinó perquè la puguem viure.
Malgrat la importància que l’Esperit té per a tot cristià, per a molts passa desapercebut. A diferència de l’obra de Crist, l’acció de l’Esperit Sant és més difícil d’identificar. Això porta a què molts l’obliden. Per a superar aquest oblit, certs moviments i grups volen experimentar la seua presència d’una manera sensible per alguns dons i carismes especials que pot concedir als qui s’obrin a ell. Certament l’Esperit Sant pot donar gràcies extraordinàries a alguns cristians, però aquesta no és la seua acció fonamental. Aquells que les reben han d’acollir-les amb humilitat, sense creure’s superiors als altres; han de viure-les en comunió amb l’Església i per a la seua edificació.
Però si l’acció de l’Esperit es limités a aquest tipus de dons, ens trobaríem davant una Església amb cristians de diferents categories, perquè qui els tingués podria arribar a creure’s per això millor cristià que els altres, i qui no els tingués pensaria que no ha rebut el do de l’Esperit. Ell és enviat a tots els creients en Crist, per la qual cosa ningú pot reclamar una exclusivitat. A més, la seua acció principal té un caràcter invisible, ja que l’efecte fonamental que produeix en el cor dels creients i en l’Església és la vida de la gràcia i la santedat.
El criteri fonamental per discernir si vivim segons l’Esperit no són els dons visibles, sinó el seu fruit en nosaltres.
Ara bé, l’autenticitat i la veritat d’aquest amor a Déu es manifesten en aquelles actituds que difonen el bé a tots els qui ens envolten i que preserven al creient de l’orgull i l’egoisme.
*Bisbe de Tortosa
