En les últimes setmanes ha tornat al debat públic tot allò que té a veure amb la immigració, amb lectures postelectorals incloses sobre com este assumpte ha pogut influir en el resultat a Andalucia. S’admet amb cert grau de consens que ha estat un tema important, no sabríem apreciar fins a quin punt determinant, però hi ha una preocupació compartida per una gran majoria de la gent per la preservació d’una característica que ens ha definit com a poble: la solidaritat.
Es parla ja d’administrar antídots per combatre els discursos antiimmigració de l’extrema dreta que recorren Europa. Estos discursos tenen una forta capacitat de penetració en capes de la societat menys afavorides quan es repeteixen eslògans que infonen por de competir pels recursos limitats que les administracions públiques són capaces d’oferir-nos. L’estratègia de sempre: polítics amb totes les comoditats al seu abast fent que gent pobra es baralle amb gent pobra. Odi a algú que té encara menys que tu, provocat pels mateixos que han engreixat els seus comptes comissionant per serveis a les elits.
No tenim discursos tan potents per fer-los la contra. Ens hem de mantenir ferms en la defensa dels nostres valors de solidaritat i sempre contraris a les embranzides dels feixistes, però hem de començar a assumir que no hi ha prou amb alçar la veu i dir-los feixistes!, confiant que la mera formulació d’aquest terme tinga algun tipus d’efecte màgic que els obligue a retirar-se.
La nostra resposta requereix de mirades profundes i temps per desmuntar els falsos mites que l’extrema dreta està aprofitant per instal·lar. El debat de fons és si tenim este temps, i les energies, per abordar esta monumental tasca, mentre atenem a la cada vegada més vertiginosa agenda política i mediàtica que ens obliga a reaccionar a milers d’estímuls diaris i al mateix temps tractar de mantenir una vida personal mínimament equilibrada. Vosaltres teniu eixe temps? Jo no tinc eixe temps.
Gràcies per la pluja és el títol d’un documental noruec que s’emet demà dijous al Menador a les 18 h dintre de la Mostra Itinerant de Cinema i Salut Global, organitzat per la Xarxa Sanitària Solidaria de Castelló, que ens regalen una finestra oberta a les realitats quotidianes en els llocs d’origen de les migracions. Dimecres i divendres es passen dos pel·lícules més, de manera totalment gratuïta.
Ens sol faltar temps per elaborar respostes, per això hem d’aprofitar cadascuna de les oportunitats que iniciatives com aquesta ens ofereixen. I convidar a aquell amic al que un dia vas escoltar un comentari que segurament havia llegit a un xat d’un grup d’amics, agafar nota dels títols d’estos documentals, normalment de difusió lliure, i recomanar-los per un visionat tranquil estos dies de Nadal que s’acosten. Aprofitem que hi ha eixe treball fet i convertim-nos en eixa pluja constant que aigualisca les proclames antiinmigració i les deixe sense efecte.
Només així assentarem les bases d’una solució a llarg termini, creant un clima d’opinió tal que obligue les institucions a aportar solucions estructurals en els països d’origen, evitant que les pautes de consum ací fomenten l’espoli de recursos i talent allà . Mentre eixe dia arribe, la cooperació internacional i els mecanismes de coordinació entre estats només serveixen (i poques vegades) de taps que retarden el desastre total. Paraula de cooperant.
*Diputat de Podem a Les Corts
