Sembla que el multilingüisme social i el plurilingüisme personal estan de moda. En els darrers dies, el Govern valencià ha presentat a Les Corts la seua proposta de Pla de Plurilingüisme per a l’ensenyament no universitari. Tot i que no és un pla proposat ni consultat institucionalment a les universitats, creiem que pot ser un pas endavant per donar un nou impuls a l’ensenyament i l’aprenentatge del valencià i de l’anglès en l’etapa preuniversitària.
No és gens fàcil la gestió del multilingüisme en un territori ja tradicionalment bilingüe però que inclou zones majoritàriament castellanoparlants. El pla del Govern valencià intenta donar resposta a moltes de les situacions i és per això que pot resultar molt complex de gestionar. Quant a la consecució dels objectius lingüístics, caldrà veure quina és l’aplicació del pla i si hi ha moltes escoles i instituts que decideixen optar pel nivell avançat, que és el que realment facilita els coneixements òptims de valencià i d’anglès per a accedir als estudis universitaris. En tot cas, difícilment tindrà èxit si no hi ha un recolzament i implicació de la societat, especialment dels pares i mares.
Les llengües no poden ser un instrument de confrontació política. Les llengües permeten els individus obrir finestres amb diferents vistes al món i contemplar i gaudir de tot el que les llengües i les cultures a les quals estan unides ens poden oferir. Carregar la motxilla de coneixements de diferents llengües és indiscutiblement positiu per a la nostra societat en general, però més encara per a la nostra joventut.
Els conceptes de multilingüisme i plurilingüisme no són nous per a la Universitat Jaume I. A l’UJI ja vam tindre un primer Pla Pluriennal de Multilingüisme des del 2011 al 2014 amb el que es va aconseguir conscienciar tota la comunitat universitària sobre la importància del coneixement de les llengües prioritàries de la Universitat: el valencià i el castellà, com a llengües oficials, i l’anglès, com a llengua de treball. En l’àmbit del professorat es va incorporar el requisit lingüístic de coneixements de valencià (C1) i d’anglès (B2) en el Document de Carrera Docent i Investigadora per a assegurar el coneixement de les tres llengües. També es va crear l’Observatori Lingüístic, per a analitzar els usos de les llengües; la Guia de la Docència Multilingüe i el Manual d’Usos Lingüístics, per tal de donar suport al professorat i al personal d’administració i serveis. I, per a fomentar la docència en valencià i en anglès, es van posar en marxa programes anuals de reconeixement i suport de la docència en aquestes llengües, amb crèdits addicionals per fer docència en anglès o nova docència en valencià i possibilitats de cursos i estades a l‘estranger gratuïts; i un programa d’assessors i mentors lingüístics, perquè donaren suport al professorat i a l’estudiantat. Vam ser capdavanters i vam apostar per totes aquestes accions amb la certesa que estàvem fent una aposta segura per a la millora de la formació de la comunitat universitària.
Al Consell de Govern del 21 de juliol de 2016 es va aprovar un nou Pla de Multilingüisme fins a l’any 2018. En aquest nou pla, algunes accions donen continuïtat i consoliden les ja desenvolupades a partir de l’anterior. Aquest pla incideix en la importància i necessitat del coneixement del valencià i de l’anglès per part de l’estudiantat, del professorat i del personal d’administració. Una de les accions prioritàries és l’increment de la docència en valencià fins a un 25% (20% en l’actualitat) i la consolidació d’un mínim de 12 crèdits de docència en anglès en els graus.
El valencià ha de ser sempre la llengua d’ús preferent a la nostra Universitat. Als nostres Estatuts figura clarament la missió de la Universitat com a promotora del coneixement i ús del valencià. Els estudiants i els titulats universitaris són els que millors coneixements tenen del valencià, tal com s’indica a l’Enquesta sobre Coneixements i Ús Lingüístic del Valencià 2015, recentment presentada a Castelló per Vicent Moreno, cap del Servei d’Estudis i Planificació de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports. Però, encara que és necessari que aquest fet continue i que encara siguen més els estudiants i titulats que coneguen el valencià; el nostre repte és que aquests coneixements es traduïsquen en un major i millor ús de la llengua, és a dir, que l’estudiantat puga viure en valencià a la UJI.
Quant a l’anglès, cal l’esforç col·lectiu i la implicació de totes les parts per tal de millorar el nivell de coneixements de tot l’estudiantat. L’educació pública ha de donar resposta a un dels punts febles del nostre sistema educatiu: el coneixement i ús efectiu de l’anglès. Esperem que aquesta siga una de les conseqüències positives del Pla de Plurilingüisme de la Generalitat Valenciana en els estudis preuniversitaris i del nostre PPM per a l’estudiantat.
El PPM també promou el coneixement d’altres llengües: francès, alemany, italià i portuguès; i català i espanyol per a estrangers. Creiem que és una obligació de la Universitat Jaume I garantir que tots els membres de la comunitat universitària tinguen l’oportunitat d’adquirir els coneixements adients almenys de les llengües prioritàries, per tal que tots els universitaris i universitàries puguen utilitzar correctament cadascuna d’aquestes tres llengües. Aquest ha de ser un tret diferencial de la Universitat Jaume I. H
*Vicerectora d’Internacionalització, Cooperació i Multilingüisme
