Molt de goig donava recórrer els passadissos de Cevisama i veure com, després d’anys de negror, es respirava un ambient positiu, de negoci i treball per al nostre poble. Molt diferent a les sensacions que vaig tindre a Fitur, on em va semblar que el sector no acabava de tindre el pes que realment li correspon.

La indústria és fonamental per a l’economia de la província de Castelló, no la podem tornar a perdre, i per a evitar-ho, les institucions han de tindre un paper fonamental en la consolidació dels sectors. Per això es posen en marxa línies d’ajuda com les que proposa la Conselleria d’Indústria o les de la Diputació per tal d’impulsar la utilització de material ceràmic en les obres públiques i fomentar el comerç interior.

També és de summa importància el turisme, però a diferencia del taulell, ací el sector privat es molt dèbil.

La investigació i el desenvolupament són el pilar sobre el qual han de definir-se les noves polítiques industrials i s’han de posar tots els mitjans per aconseguir estar a l’avantguarda.

És l’única manera de poder competir en un mercat internacional cada vegada més exigent i complex.

Estes consideracions sobre les indústries de la ceràmica i del turisme en fan pensar en com de diferents poden arribar a ser dos germans. Per exemple, Pe i Mo Cruz. L’una és més bonica que l’altra (qüestió de mil·límetres o de gustos) i reina a Hollywood. La carrera de l’altra no acaba d’arrancar. Aleshores, cal fer polítiques per a qui més ho necessita. Per això jo estic amb Mo. H

*Portaveu de Compromís a la Diputació Provincial de Castelló