Demà, 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, se celebra en tota l’Església la jornada mundial del malalt. En la catedral celebrarem l’Eucaristia amb els malalts i les seues famílies el proper diumenge dia 17, preparada per l’Hospitalitat diocesana de Nostra Senyora de Lourdes. Aquesta jornada no ens hauria de deixar indiferents a ningú perquè la malaltia és una realitat que forma part de la nostra vida, bé perquè ens afecta personalment o perquè toca a persones properes a nosaltres. Quan passem per l’experiència de la malaltia o ens arriba notícia que una persona coneguda està passant per una situació difícil, no podem quedar-nos insensibles al seu sofriment.

La malaltia, especialment quan revesteix una certa gravetat i el futur és incert, és el moment en el qual l’ésser humà experimenta d’una manera més radical la seua pobresa i, per això, quan més necessitat està de ser atès, escoltat i acompanyat. En la tradició cristiana visitar i cuidar els malalts és una de les obres de misericòrdia que està a l’abast de tots: l’única cosa que es necessita és temps i superar la temptació de la comoditat o la temor que ens pot provocar la trobada amb el malalt o amb els seus familiars.

Quan ens acostem als textos evangèlics, una de les coses que salta a la vista en primer lloc és la proximitat del Senyor als malalts. La malaltia era per a Jesús un dels àmbits privilegiats per manifestar la misericòrdia i l’amor del Pare envers la humanitat, i també una ocasió per a visibilitzar la salvació que Ell oferia als homes, que no té únicament una dimensió espiritual sinó que abasta la persona humana en tot el seu ésser: els miracles que Jesús feia no eren la salvació plena, eren signes del Regne de Déu que ha arribat al nostre món en la seua persona, les seues paraules i les seues accions, un Regne que vol abastar plenament a tots els homes.

*Bisbe de Tortosa