El dia 25 de març, solemnitat de l’Encarnació del Senyor, celebrem la jornada per la vida. Si el fill de Déu en fer-se home va assumir una existència humana amb tot el que això implica, inclosos el dolor i el sofriment, podem comprendre el valor que té per a Déu la vida de qualsevol ésser humà. Ell no solament ha creat l’home a imatge i semblança seua, sinó que en el seu fill s’ha fet un de nosaltres fins al punt de voler compartir la nostra vida. L’Encarnació del Senyor suposa, per això, una dignificació insospitada de la vida humana.
Quan reflexionem sobre la realitat de la nostra existència hi ha una dada que ningú pot qüestionar: la vida és quelcom rebut. Ningú se l’ha donada a ell mateix. Es tracta d’un do que se’ns ha donat i que no ve sol, ja que amb ella hem rebut molts altres béns. La fe ens ajuda a descobrir el sentit profund d’aquesta experiència: una cosa tan gran, que ens fa sentir com persones que tenen un valor únic i que són estimades pels altres, no pot ser fruit de l’atzar o de la casualitat. Per als cristians és el primer gest d’amor de Déu a cadascun de nosaltres. Però és el primer, perquè aquesta vida està cridada a una plenitud insospitada per a nosaltres, evoca la vida eterna a la qual Déu ens crida. Mentre caminem en aquest món experimentem la vida com quelcom bo, però que encara no vivim plenament sinó amb l’esperança i el desig d’una plenitud que Déu vol per a tots.
En el compromís en favor de la vida humana hem d’acurar-nos especialment amb els petits, és a dir, amb els més vulnerables i febles. Els xicotets, els pobres, els últims… són els que ocupen el primer lloc en el cor del Pare i el compromís per cuidar tota vida humana és un reflex de l’amor amb el qual Déu estima a tothom. Que aquesta celebració ens ajude a no deixar-nos portar per la mentalitat que valora la vida des d’una perspectiva utilitària.
*Bisbe de Tortosa
