Els últims diumenges del temps pasqual celebrem dues solemnitats que ens descobreixen el significat ple de la Pasqua: l’Ascensió del Senyor i l’enviament de l’Esperit Sant en Pentecosta. Aquests esdeveniments constitueixen la culminació de la Pasqua i ens descobreixen el sentit del temps de l’Església i el contingut de la seua missió.
En les narracions de l’Ascensió trobem diversos elements importants per a entendre-la. En primer lloc, una promesa que el Senyor fa als seus deixebles abans de tornar al Pare: seran batejats amb l’Esperit Sant que els donarà força per a ser els seus testimonis fins als confins del món.
El segon element que trobem és una clarificació sobre el Regne de Déu, que és la meta de l’Església. Abans de pujar al cel, els deixebles, que encara no han superat una concepció mundana del Regne, li pregunten a Jesús si és ara quan restablirà la sobirania d’Israel. Ell els respon que no és cosa nostra conèixer els temps i les dates que el Pare ha determinat amb la seua autoritat. El testimoniatge que els deixebles han de donar sobre Crist ha de ser lliure de tota ambició humana.
El tercer element és la missió: els deixebles són enviats per tot el món a predicar la Bona Notícia de l’Evangeli. Per a aquesta tasca el Senyor no els dona ni riqueses ni poder terrenal, només la Paraula i el Sagrament, que són les realitats que porten als homes a conèixer i estimar al Senyor, i que poden canviar els cors amb la gràcia de Déu i conduirlos a la santedat. A molts els poden semblar instruments ineficaços, però són els que de debò sembren una vida nova en el nostre món.
Finalment, els deixebles no van tornar tristos a Jerusalem com quan ens acomiadem d’una persona estimada a la que no tornarem a veure, sinó plens d’«una alegria immensa». Només vivint la fe amb aquesta alegria podem donar testimoniatge de Crist.
*Bisbe de Tortosa
