Des de la perspectiva de les classes populars, la creació de la Universitat Jaume I va tenir un gran i positiu impacte en les comarques castellonenques. Per a contextualitzar, hem de recordar que l’UJI es va crear en l’any 1991, mentre a Espanya encara s’estava construint l’Estat social. I de la mateixa forma que es creava un sistema sanitari públic de qualitat o tal com es tractaven de consolidar i millorar els diversos nivells de l’ensenyament públic (Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu, 1990), també es pretenia democratitzar les universitats (Llei de Reforma Universitària, 1983), facilitant l’accés als estudis universitaris a molts sectors socials de les classes populars, per a qui fins a aqueix moment açò havia resultat molt difícil o summament costós. En el fons i en la forma, l’UJI és una universitat LRU, la qual, en fer-nos més accessible aquest important pilar de l’Estat social, posa la formació i la recerca universitàries a l’abast de molt amplis sectors socials castellonencs.

Però sovint ocorre que no valorem suficientment un recurs que tenim al nostre abast fins que no el perdem. Açò és el que, des de CCOO i segons el nostre parer, està succeint a hores d’ara. En uns lustres només, quan amb prou faenes havíem començat a gaudir d’aquest Estat social i resulta que ja ens l’estan desmantellant. Cal dir, que la mercantilització galopant de la Universitat no es manifesta únicament en l’increment i proliferació, planificadament descontrolada, de les universitats privades, sinó, entre altres molts aspectes que no caben en aquesta breu reflexió, en el brutal i desproporcionat creixement de les taxes de les universitats públiques al que està fent front l’estudiantat o les seues famílies.

Ens trobem justament en aqueix període d’inflexió, on aquella que podríem denominar universitat del benestar va quedant vertiginosament arrere, mentre el seu lloc és ocupat ràpidament per la universitat neoliberal. Sense temps per adonar-nos-en, s’han aprofitat uns anys de crisi econòmica per a accelerar dràsticament aquest procés de substitució de models d’universitat i de sobte descobrim desconcertats que la forta reculada produïda en l’accés democràtic de les famílies treballadores a la formació universitària ja és un fet ben obvi i indiscutible. ¿Com recuperar aquella vocació d’universitat democratizadora, productora d’igualtat social, socialment útil a les comarques castellonenques, amb l’esperit de la qual es van fundar la Universitat Jaume I i altres universitats coetànies, i al que es van adherir les restants universitats públiques existents aleshores? En una societat complexa i globalitzada com l’actual, ¿ens podem permetre el luxe d’afrontar el present i el futur amb un model d’universitat neoliberal? ¿No suposa açò assumir un risc excessiu i innecessari, quan una Universitat pública, de qualitat i democràtica, es va demostrar fa només uns lustres que era possible?

Tot ens fa pensar, que revertir el procés, renunciar a les polítiques neoliberals i austeritàries i recuperar en la seua plenitud l’Estat de benestar, resulta socialment necessari i urgent. Al respecte, la Universitat constitueix només una de les evidències d’aquesta necessitat apremiant. També des de CCOO considerem oportú, en aquests 25 anys de la nostra universitat, reforçar la idea il·lusionant, justa i necessària, que l’UJI sigui espai motor i ferma defensora del que és peça clau de les nostres senyes d’identitat i cultura com a poble. Em refereixo a la defensa de la nostra llengua, una llengua valenciana que veiem com va perdent pes en la pròpia docència que s’imparteix a la nostra universitat.

És evident que l’economia ortodoxa domina l’àmbit acadèmic, i que un coneixement d’aquesta interpretació del mercat de treball és necessari per a l’alumnat. No obstant això, seria desitjable ampliar l’espai que el programa dedica a les interpretacions no ortodoxes de l’economia laboral, per tal de dotar als alumnes d’algun coneixement sobre interpretacions alternatives del mercat de treball i l’economia laboral. Aquesta és la nostra visió del que va significar per a CCOO la nostra universitat a les nostres comarques i qüestions que entenem se’ls hauria de prestar atenció, amb l’objectiu de formar a l’alumnat que contribuisca a construir una societat diferent a l’actual, més humana. H

*Secretari general CCOO-CS