En moltes ocasions, mecanismes que funcionen en el dia a dia de les nostres vides s’han convertit en tan quotidians que, justament per això, no sabem ben bé com funcionen. I de vegades, rascant un poc, resulten ben curiosos. I potser també, diferents del que es podria pensar. Justament això és el que ocorre, crec, en el tema del reciclatge. Els contenidors de color groc, blau, verd i els generals s’han convertit en un element més de les nostres vides, del nostre paisatge urbà. Però segurament, el que no coneixem bé és el seu funcionament. Resulta que, a grans trets, el reciclatge de paper i cartó (contenidor blau), de plàstic (contenidor groc) i de vidre (contenidor verd) als ajuntament no els costa cap perra. En canvi, el que sí que ens costa diners als contribuents és el rebuig que duem a la planta de tractament que, en el nostre cas, gira al voltant dels 68 euros per tona.
En el cas de Betxí, per exemple, duem a eixa planta unes 2.500 tones a l’any, és a dir, que entre tots els veïns i veïnes paguem al llarg dels dotze mesos uns 170.000 euros per tractar el fem: separar-lo, triturar-lo, reutilitzar-lo i/o emmagatzemar-lo. De tal forma que, es podrà entendre fàcilment, com més separem, com més plàstic, paper i vidre tirem als depòsits selectius, menys pagarem al final de la correguda. És a dir, que l’argument d’alguns quan diuen jo no recicle perquè ja pague és, del tot, fals. Quant més reciclem, menys pagarem. Però cal molta informació i conscienciació. És cosa de tots.H
*Alcalde de Betxí
