Els assegure que m’ho conten i no m’ho crec. Però la realitat sempre supera la ficció i la bogeria extrema i el ridícul més vergonyós s’ha apoderat de la dreta local, de la mà de la Sra. Carrasco del PP i de la Sra. Gabarda de Ciudadanos. Han arribat al punt de disputar-se el primer lloc en el rànquing de la dreta més casposa, rància i inconstitucionalista i demanar públicament la vulneració dels drets humans o de la mateixa Constitució.

Coneixeran vostés L’Escola canta. Un projecte educatiu on, amb el suport de cadascun dels Consells escolars dels centres (a saber: mestres, pares i mares), més de 4.200 alumnes de 72 escoles cantaran junt amb la Banda Municipal de Castelló cançons on es fomenten valors com: la igualtat, l’esforç, la tolerància, l’amistat, el companyerisme o l’estima. L’obra musical té com a protagonistes a una fada i una xiqueta, Marta.

La fada és una fada dels nostres temps: feminista, activista, combativa, valenta, artista i ecologista; Marta comença sent una xiqueta que només està pendent de les coses materials que la fa allunyar-se de les seues amistats i que no vol esforçar-se i per això es queixa del que li mana sa mare, malgrat estimar-la. Però amb el diàleg amb la fada acaba comprenent que la felicitat s’obté mitjançant els valors de l’esforç i l’amistat. A què no veuen vostés cap problema?

DONCS A LES DONES de PP i Ciudadanos res d’açò els agrada. La Sra. Carrasco afirmava aquesta setmana que «L’escola canta adoctrina als nostres xiquets i xiquetes en el feminisme». I clar, en la disputa preelectoral per a aconseguir els vots de l’extrema dreta, apareix pujant-se al carro la Sra. Gabarda afirmant que el projecte adoctrina als i les nostres escolars perquè fa «apologia del feminisme». Surrealista i lamentable.

A mi em decep profundament sentir les declaracions d’aquestes dues dones, els ho assegure, i em fa qüestionar si entenen el significat de la paraula feminisme o han buscat a la wikipedia la paraula apologia. I no utilitzaré aquest espai per a donar lliçons ni de teoria ni d’acció feminista, d’igualtat entre gèneres, de tindre les mateixes oportunitats.

ELLES JA HAURIEN de saber que gràcies al feminisme les dones com elles estan ocupant espais de representació pública, entre d’altres. No volen ensenyar i fomentar eixos valors a les seues filles i fills? Acusen els i les mestres, a les mares i pares i al govern d’adoctrinar pel fet d’educar en igualtat, una cosa molt perillosa que recorda a altres temps on elles tenien tan limitats els seus drets que ni tan sols podien anar soles al banc a obrir un compte.

I quan ja res pareixia que podia superar les seues barbaritats, la Sra. Gabarda fa un pas més enllà i proposa ensenyar altres cançons més pedagògiques on les lletres banalitzen la prostitució o amb lletres amb clares referències masclistes.

PODRIA REDICULITZAR la postura d’aquesta dreta, que ja no pot ser més extrema, utilitzant l’humor, el sarcasme o un poquet de mala bava. Però no vull, perquè el que em provoca llegir a aquestes dones és vergonya com a ciutadana, com a representant pública i com a dona.

Senyores representants de la dreta local, la igualtat és un dret fonamental, tipificat en la Declaració Universal de Drets Humans i en la Carta de Nacions Unides; és un dret que recull la Constitució, i les seues postures, cada vegada més radicals i sectàries, aposten per agafar el camí de retallar drets que amb molts anys de lluita hem aconseguit i als que no pensem renunciar.

*Regidora de Compromís j portaveu de l’equip de govern a l’Ajuntament de Castelló