Dilluns passat l’Ajuntament de Castelló celebrà el plenari extraordinari per a aprovar els pressupostos municipals de 2019. No utilitzaré la meua columna per a parlar de les bondats dels comptes, això ja ho fa el meu company Toni Lorenzo en aquest mateix diari, i perquè crec que el treball d’aquests darrers anys fa palesa com treballa aquest equip de govern. Però no puc deixar passar l’oportunitat d’analitzar les formes. Vam tindre una sessió plena de desqualificacions, exabruptes i eixides de to que converteixen el fòrum democràtic més important de la nostra ciutat en un plató de la pitjor televisió. En un circ.

Anem per pams. Des de l’oposició s’acusà el govern d’electoralisme i de mitineros però la dreta no té cap tipus de problema en prometre el cel i la terra inclús amb propostes totalment contràries al que feien quan governaven. Dime de qué presumes i te diré de qué careces. Podríem parlar de les contradiccions entre les promeses i els fets amb exemples com els centres de dia, els impostos, la gestió dels cursos de natació o la neteja viària, però hui no toca.

La dreta es dedica a repetir mentides com a mantres. En algun cas, amb cinisme. En altres, per desconeixement. Per això deu ser dur per a ells enfrontar-se a les dades. Per exemple, els últims 4 anys de govern popular l’IBI va augmentar 20 milions d’euros. Ara en aquests quatre anys de govern de progrés, no ha augmentat res. Què bé li senta a Castelló la casa de los líos!

Hem de suportar fanfarronades de qui juga a ser pitonís i endevinar qui guanyarà una oposició i alhora posar en dubte l’honorabilitat d’aquest govern i dels funcionaris que formen part del tribunal. Després quan es comprova que l’aposta de la dreta era totalment erràtica, quan s’explicita que com a vident tampoc es té futur, «si te he visto no me acuerdo». És igual. El mal ja està fet. La calumnia, la mentida, la postveritat, la fakenew i el cinisme estructural de cert sector del món polític ja estan llençats a l’opinió pública i ja no hi ha marxa enrere. I després ens preguntem del perquè del desafecte ciutadà per la política...

PER A ALGUNS, la realitat està sobrevalorada. És el de menys. Un cas paradigmàtic el tenim en l’ordenança de soroll. Una norma que, entre altres coses, fica les bases per a solucionar la problemàtica heretada de les Tasques. Què ha fet el PP? Per una part no donar suport a l’ordenança i crear embolic. Per altra, anar a contar a hostalers que gràcies a ells tot se solucionarà. Menteixen i ho saben. S’intenten col·locar la medalleta que naix del treball dels altres (típic d’ells). Ha de ser fotut per a qui creu que ha de governar per elecció divina vore com Castelló millora. Com la ciutat està més viva que mai. Com promeses que van incomplir durant dècades ara veuen la llum gràcies a un govern de progrés.

Personalment, de veres que entenc el negacionisme en què està instal·lada la dreta de Castelló. Ho entenc perquè és la primera etapa del model Kübler-Ross per a lidiar amb una tragèdia. Perquè per a ells, és una tragèdia no governar. Els dóna igual com li vaja a la ciutat. El seu full de ruta és tindre el poder. I «arrasar», això ho sabem cert perquè ja ho hem patit.

*Portaveu del PSPV a l’Ajuntament de Castelló