Escolte les paraules de l’arquitecte Norman Foster i no puc més que identificar-me amb elles. Ho té molt clar: les ciutats i pobles del futur contindran més espais per a les persones. “Al final, la gent es reuneix, és una necessitat social”. Res nou damunt la terra.
És evident que cada època du la seua moda, les seues necessitats. Però de vegades, passats uns anys, unes dècades, es torna al model anterior. Crec que eixa és la tendència preeminent a Europa des de fa anys: oferir als vianants més carrers i més places, en detriment dels vehicles.
Este estiu he viatjat amb la meua dona i el meu fill a algunes ciutats i pobles del sud d’Alemanya i d’Àustria. I el model es repeteix. És un goig, un plaer, poder caminar pels carrers antics de Salzburg amb un xiquet de sis anys sense perill de ser atropellat, jugant a descobrir cada un dels racons que ofereix l’antiga ciutat de la sal.
Salvant les distàncies, a Betxí també ho tenim clar. I és el que pensen la majoria de persones i agents socials consultats en la redacció del Pla Estratègic: a mitjà termini s’ha de potenciar que les persones es traslladen caminant o amb bici, oferint als xiquets la possibilitat de tornar a jugar als carrers. Com sempre.
En els pròxims anys, farem una forta aposta per peatonalitzar alguns carrers i places, per plantar més arbres, per instal•lar més equipament per als xiquets. I per redissenyar un nou urbanisme que pense més en les persones. H
*Alcalde de Betxí
