El quart diumenge de Pasqua, en el que escoltem el text evangèlic del Bon Pastor, l’Església ens convida a pregar per les vocacions sacerdotals i d’especial consagració. Si preguem per aquesta intenció és perquè sabem que tota vocació és un regal de Déu a l’Església. Els qui han estat cridats al sacerdoci o a la vida consagrada han rebut un gran do, però no per aprofitar-se’n en benefici propi, sinó per posar-se al servei del Poble de Déu. Tots som conscients de l’important que és el testimoniatge de sacerdots i consagrats que viuen la seua vocació amb generositat i santament. Per això el Papa Sant Pau VI va instituir aquesta jornada que és sobretot d’oració.

La decisió de viure cristianament és la primera resposta a la crida del Senyor, que s’acosta a tot home des d’un respecte escrupolós a la seua llibertat. Qui es decideix a seguir-lo com a deixeble en qualsevol estat de vida cristiana, ja està manifestant que per a ell l’existència no es limita a suportar amb resignació les petites dificultats o fracassos que apareixen en el camí. El Senyor no vol que ens resignem pensant que, al cap i a la fi, no hi ha res per lo que valgui la pena comprometre’s. La decisió de seguir a Crist implica mirar la vida com una aventura en la qual podem fer quelcom més que preocupar-nos egoistament de les nostres coses. Seguir a Crist des d’aquesta actitud és el que permet entendre la crida del Senyor al sacerdoci i a la vida consagrada. Es tracta d’una decisió que és una radicalització de la vida cristiana: implica el risc de deixar-ho tot per seguir-lo, consagrar-se a ell i convertir-se en col·laboradors de la seua obra de salvació. Però qui s’arrisca a viure aquesta aventura i ho fa com un amic de Jesús, descobreix que no hi ha alegria més gran que lliurar la vida per ell.

En aquesta jornada demanem perquè aquells que senten la crida del Senyor no tinguen por a seguir-lo.

*Bisbe de Tortosa