Recentment s’han publicat les dades econòmiques oficials dels ajuntaments de tot l’estat, que mostren clarament com, de fa uns anys cap ací, han reduït considerablement el deute acumulat. De fet, en l’últim any s’ha rebaixat un 10% de mitjana, segons les eixes dades. Això vol dir que, per exemple a l’Ajuntament de Betxí, hem passat d’un deute acumulat de vora el 100% en 2011 a un actual de poc més del 50% sobre el pressupost municipal. Eixos números traspuen, no cal ni dir-ho, un gran treball de gestió al seu darrere i, el que és més important, sense haver augmentat ni un sol impost.
Paral•lelament, hui ens trobem als mitjans de comunicació la notícia --que ja coneixíem tots, però que ara l’esbomba la UE-- que el deute de l’Estat ja supera el 100% del PIB i que, per tant, el nou govern que entre a partir de juliol haurà de fer un retall addicional de 8.000 milions d’euros. Crec que la diferència és evident. Però el que no és tan evident és que, els ajuntament que hem fet bé la feina durant l’última legislatura --que a hores d’ara som la majoria-- no puguem disposar pràcticament del superàvit de l’exercici anterior. Un superàvit que, gastat amb sentit comú, contribuiria de manera essencial a millorar els municipis, a donar més i millors serveis i, sobretot, a crear llocs de treball. Però la realitat és que, al final, el conjunt de les administracions --Estat, autonomies, diputacions i ajuntaments-- continuen sent deficitàries i acabem pagant-lo justos per pecadors. H
*Alcalde de Betxí
