L’Església ens exhorta que en el temps de Quaresma escoltem amb més assiduïtat la Paraula de Déu. En la butlla Misericordiae vultus, amb la que el Papa anunciava la celebració del Jubileu extraordinari de la Misericòrdia, se’ns anima a viure aquest temps d’una manera especial. Comencem avui per la paràbola dels dos deutors.
És important situar cadascuna de les paràboles en el context on Jesús les pronuncia. El senyor recorre a aquesta forma de predicació per respondre a preguntes que se li fan, per transmetre algun ensenyament o per justificar la seua manera d’actuar. Aquest és el cas de la paràbola dels dos deutors. Jesús ha sigut invitat a dinar a casa d’un fariseu. En el transcurs del dinar succeeix quelcom inesperat. Una dona, “que era una pecadora” (Lc 7, 37) irromp en la casa i, plorant, ungeix els peus de Jesús amb perfum, els besa i els eixuga amb els seus cabells. El fariseu, al comprovar que no rebutja el gest d’aquella dona, en el seu interior jutja a Jesús: “Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora”. Com a resposta a aquest pensament del fariseu, Jesús proposa aquesta paràbola. Un prestador perdona el deute a dos deutors: a un li perdona cinc-cents denaris i a l’altre cinquanta. A continuació li planteja una qüestió al fariseu que l’havia jutjat: “Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?” (Lc 7, 42). La seua resposta és lògica: estimarà més “aquell a qui ha perdonat el deute més gran” (Lc 7, 43). Davant d’aquesta resposta, Jesús treu una conclusió que explica el seu comportament amb aquella dona pecadora: “els seus molts pecats li han estat perdonats: perquè ha estimat molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc” .
Acostar-nos confiadament a Déu reconeixent els nostres pecats és un acte de confiança i d’amor a ell. A l’experimentar el perdó, el nostre amor a Déu es fa més fort. H
*Bisbe de Tortosa
