Un dels grans temes pendents de les universitats és potenciar la participació de l’estudiantat en els òrgans de govern i de gestió de la mateixa i donar-los un major protagonisme en tots els assumptes que siguen del seu interès. Així apareix a la Declaració de Glasgow on parla que les universitats es comprometen a millorar les seues estructures de govern i el seu lideratge a fi d’ incrementar la seua eficiència i la capacitat d’innovació per complir les seues funcions i més concretament destaca que s’ha de potenciar la implicació de l’estudiantat com a socis plens en aquest procés i cercaran la manera de reforçar eixa cooperació en el futur.
Doncs bé, en general no s’acaba d’aconseguir l’èxit i la participació de l’estudiantat en els diversos òrgans és baixa. I no només la implicació als òrgans de gestió, també a les cites electorals, bé siga elecció a rector o a representants d’estudiantat. Com a mostra, el percentatge de participació a les eleccions a rector a la Universitat Jaume I, a les darreres eleccions va ser d’un 5,65% entre aquest col·lectiu amb un total de 699 vots emesos, d’un cens que estava en els 12382 estudiants. A la resta de les universitats tampoc és per tirar coets i la participació mitjana de manera global està al voltant del 15%.
Ens movem en un context on d’entrada, el teixit associatiu entre la població juvenil és pobre, i les estructures formals de participació generen un excés de burocràcia que fan fugir el més pintats. Les oportunitats per participar també es veuen truncades per la desconfiança cap el fet juvenil, qüestió que s’acompanya, segons altres experts, per una cultura que criminalitza cada vegada més el fet participatiu, la crítica i el debat, i una sensació per als representants de l’estudiantat que les coses no canvien i no s’atenen les seues demandes.
Si a això li sumem la percepció que es té de la universitat com el lloc per traure el títol que permet un “millor” accés al mercat laboral, tenim un panorama que no convida a l’optimisme per revertir la situació. L’estudiantat, llevat d ‘excepcions i casos concrets, no té un interès específic pel que ateny a qüestions de gestió universitària, gestió acadèmica, visió institucional, vida universitària, etc. Aquesta percepció distorsionada de la universitat, li resta valor com un espai privilegiat per a formar-se no només durant una etapa tan plena de vitalitat com és la joventut, sinó també la perjudica com a espai de referència per a la formació integral al llarg de tota la vida.
No obstant tenim suficients exemples que demostren que l’alternativa també està present i que existeix una altra manera d’estar a la universitat. Els qui han participat més directament de la vida universitària assenyalen com a positiu l’aprenentatge que ha suposat “estar” com a representants, prendre part en comissions, formar part d’associacions o donar forma a una idea o projecte. Aporten una formació diferent i complementària, basada en una sèrie de competències transversals molt útils, una experiència de vida, que no trobes a les aules, de la que es sol guardar bon record pel fet d’haver compartit una etapa.
El gran repte doncs continua sent estimular la participació de l’estudiantat però, com?
D’entrada cal dir que es necessita temps, espai i esforç personal, col·lectiu ( i institucional) per estar ahí, per representar tot un col·lectiu tant heterogeni i divers com estudiantat, amb diversos centres d’interès però amb unes característiques comunes.
Cal posar en valor el paper dels qui s’animen a participar a la universitat des dels més diversos àmbits, bé siga als òrgans de govern, bé siga mitjançant del fet associatiu o a través de projectes que il·lusionen. Cal donar visibilitat i suport a aquestes iniciatives. Es pot aprofitar l’experiència dels qui han format part d’aquestos òrgans ara i abans així com també d’experiències externes.
No em cansaré de dir-ho: s’ha de formar per participar, en diversos àmbits i de diverses maneres, des de tot allò que suposa la gestió universitària ( els seus òrgans i per a què serveixen, el paper de l ‘estudiantat) fins al tracte específic d’estudiant a estudiant. Cal identificar i analitzar els canals i estructures de participació existents i sotmetre-les a una avaluació també de l’estudiantat.
S’ha d’establir un protocol d’acollida per a que l’estudiantat sàpiga on trobar la informació i el coneixement d’allò que realment li interessa, fer aquesta accessible i pròxima, més enllà de les xarxes socials. Si es té informació sobre els canals de participació a la universitat i les possibilitats reals per participar pot augmentar la percepció positiva que suposa implicar-se.
S’ha de construir un espai de diàleg permanent amb l’estudiantat i entre l’estudiantat, en un debat continu, per identificar les demandes d’informació, analitzar i avaluar els serveis universitaris i facilitar l’accés a la gestió dels mateixos.
Les eleccions entre l’estudiantat a Claustre a l’UJI tindran lloc el pròxim dia 20 d’abril en un context en que la universitat està sotmesa a canvis derivats de l’aplicació de la LOMCE i del decret 3+2 i amb la incertesa política que tot plegat suposa. Els i les representants a estudiantat claustral tenen l’oportunitat i la responsabilitat de donar un tomb per promoure la participació dels companys i companyes en aquesta nova cita, i esdevindre protagonismes d’una nova manera de “participar a la universitat”.
*Tècnic del Vicerrectorat d’Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa. Àrea d’Assumptes Estudiantils i Suport a les Associacions. Universitat Jaume I.
