Després de la mort del Senyor, els deixebles vivien una situació de desconcert. Segurament no entenien com Déu havia abandonat Jesús. Ell havia passat pel món fent el bé, havia estat fidel a la voluntat del Pare. ¿Com era possible que Déu l’hagués deixat morir en mans d’unes autoritats que havien actuat amb mentides i per enveja? El final de Jesús no suposava per als deixebles únicament desil·lusió o desengany en Aquell en qui havien posat les seues esperances i per qui ho havien deixat tot. Era quelcom més profund: allò que es qüestionaven era la mateixa fe en Déu. ¿Quin Déu és aquest que en el moment de la prova, en lloc de protegir al just l’abandona en mans dels malfactors? Els deixebles no sols necessitaven recuperar una il·lusió humana, tenien que ser conduïts a la fe en el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
En Pasqua se’ns anuncia que Déu va ressuscitar Jesús al tercer dia i, a l’actuar així, demostra que no l’havia deixat en poder de la mort i que li havia donat la raó front als qui l’havien condemnat. Després de la resurrecció els deixebles no tenien motius únicament per creure en Jesús: és la seua fe en Déu la que s’havia vist reforçada. El seu testimoniatge no diu sols que Crist ha ressuscitat, sinó que Déu l’ha ressuscitat. La resurrecció de Crist és la confirmació de la nostra fe en Déu.
Aquest anunci és el que pot il·luminar el nostre món, perquè ens diu que la paraula definitiva no la té la mort, sinó la vida; que la prepotència del mal ha estat vençuda per l’amor; que encara que la injustícia sembla que tantes vegades pot vèncer, les causes justes sempre acaben vencent; que viure estimant i fent el bé no és una opció il·lusòria, sinó la d’aquells que saben on està l’autèntica vida; que treballar per la pau i la justícia és el que ens fa seguir el camí de Jesús, que és camí de vida. La llum de Pasqua és la veritat sobre Déu i també sobre el món.
*Bisbe de Tortosa
