“12.000 euros, dos milions de peles”. Gràcies, Alfonso Rus, per ensenyar-nos exemples pràctics per passar d’euros a pessetes. I gràcies també per ser l’exemple de que l’avarícia, la prepotència, la “chulería” i la poca vergonya no són debades.

La macrobatuda que va furgar en tots els racons amagats dels calaixos de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de València va deixar clares dues coses. La primera, i com ja he dit altres vegades, que el malson de la corrupció sembla no acabar-se mai per als valencians. La segona, que el PP està absolutament desacreditat per governar.

Els populars (valencians i forasters) s’han afanyat a dir que això no va amb ells, que són uns altres, que quina vergonya. Vergonya, la que ens fa a la resta que aquesta colla ens haja dirigit durant anys i panys. I més vergonya encara que ho hagen fet amb els riures, aplaudiments i lloances del ocupants de les oficines acabadetes de reformar de Gènova.

Aquests ocupants volen ara governar Espanya. Les urnes els avalen, diuen. Però dos milions de peles (en realitat en són molts més) els invaliden. Per cert, vora 87 milions d’euros, 14.000 de peles, per al senyor Rus, són els que invertirà la Conselleria d’Educació en noves infraestructures i millores als centres públics en la província de Castelló, entre els quals están els col•legis Regina Violant i Santa Quitèria d’Almassora i l’institut Álvaro Falomir. Cadascú fa cundir les peles a la seua manera. H

*Alcaldessa d’Almassora