U n altre dels models per als joves que el papa Francesc cita en l’exhortació Crist viu és el beat Pier Giorgio Frassati. Va nàixer a Torí en 1901 al si d’una família de l’alta burgesia. El seu pare, que tenia grans inquietuds intel·lectuals, era una persona social i políticament influent a Itàlia: propietari i director del periòdic La Stampa, senador i ambaixador a Berlín. Home de mentalitat liberal, era indiferent en matèria religiosa, encara que no contrari a l’Església. En la família es respirava una actitud de respecte cap a l’autoritat religiosa i, al mateix temps, una llunyania de la vida eclesial i de la militància catòlica.
Aparentment la seua vida va ser la pròpia d’un jove de la classe social a la que pertanyia. Aficionat a l’esport i a la muntanya, va estudiar enginyeria de mines en la universitat de Torí i va participar activament en la vida política del seu temps afiliant-se al Partit Popular. Tingué també una militància eclesial com a membre de l’Acció Catòlica i de la Federació Universitària Catòlica Italiana. Va ser aquesta identitat cristiana la que el va conduir a combatre al feixisme i oposar-se a la temptació que percebia en amplis sectors catòlics a donar suport al règim perquè pensaven que d’aquesta manera l’Església estaria més protegida. Hi ha un fet que ens fa entreveure la integritat moral d’aquest jove: pensava que la llei de Mussolini per la qual es reposaven els crucifixos a les aules era una cobertura per a justificar la política profundament anticristiana, una mesura per assegurar-se el silenci de l’Església davant el règim dictatorial. Per a ell la fe religiosa era la font de la resistència moral i civil contra la violència feixista. Va ser un laic amb responsabilitat en l’Església i compromís en la societat civil.
Als 24 anys, possiblement pel contacte amb els ambients més pobres de Torí, va contraure la poliomielitis, malaltia de la qual va morir als pocs dies.
*Bisbe de Tortosa
