A esta vida tot esforç té el seu premi. Des del nostre naixement ens ensenyen que cal treballar amb constància i dedicació per aconseguir reconeixement i recompensa. L’exministre Soria pareix que s’ha esforçat molt, perquè li ha tocat la grossa: una butaqueta al Banc Central Europeu per a agrair-li els favors prestats... Però, favors per a qui? Perquè si una cosa està clara és que per la contribució social i la seua solidaritat amb la resta de la ciutadania, no.
En tota la democràcia espanyola encara no havíem viscut la dimissió d’un ministre en funcions, però en esta legislatura la medalla ja ha estat atorgada per evasió d’impostos. Com a premi per la capacitat gestora, un govern també en funcions li adjudica a dit un sou. Pareix que portava millor els papers de Panamà que els del Ministeri d’Indústria.
Ni ens esglaiem. En tots estos mesos de successives dimissions tenim la sensació que és habitual en el món polític tindre la butxaca ben oberta i el pols ben ferm per a fer retallades. Al PP ja li va bé el discurs de “tots són iguals” per a poder suavitzar les vergonyes que cada dia es troben a les seues files. I quan tot ix malament, quan es destapa el pastís, busquen una bona butaca on acomodar i pagar els treballs prestats al partit. Suposem que ja farà uns dies que les files del PP estaran buscant la cadireta que li correspon al dofí de Bonig, a qui li creixen els casos de possible corrupció com si foren rovellons després de la pluja. H
*Diputada al Congrés per Compromís
