Ja fa temps que sentim la cançoneta, per part de la dreta estatal i europea, que el sistema de pensions és insostenible, mentre qui la cantaven han deixat el calaix a la meitat.
El sistema de pensions és una de les bases de l’Estat del benestar. Assegurar una vida digna a les persones que han acabat la seua vida laboral activa representa un paradigma de solidaritat social i entre generacions. Garantir el seu manteniment és fonamental per a continuar treballant per tindre els serveis públics que volem i per tindre una societat que no deixe ningú enrere.
La nostra gent gran ha hagut d’aguantar el triomfalisme d’aquelles persones que es penjaven medalles quan pujaven les pensions un parell d’euros mentre implementaven el copagament farmacèutic i veien com baixava el seu poder adquisitiu.
En un Estat desenvolupat, les pensions són sostenibles i una de les màximes prioritats en la despesa pública. Consolidar la Seguretat Social depèn de generar llocs de treball de qualitat, facilitar la participació laboral de les dones en igualtat de condicions reals i d’una redistribució de la riquesa que garantisca l’augment del poder adquisitiu de les persones majors.
No es tracta de capacitat econòmica, es tracta de prioritats a l’hora de distribuir els diners.
Resulta fonamental, doncs, que es done l’aliança entre la gent més jove i la més major per a garantir el nostre present, la unió de les persones que hem estat abocades a l’atur i d’aquelles a què estan deixant de reconèixer el treball que han realitzat. H
*Cap de llista de A la Valenciana per Castelló
